Aprèn a calmar el neguit

Totes les persones sentim neguit en algun moment tot i que hi ha persones que hi tenen més tendència que d’altres. En tot cas, és una sensació coneguda per tots, que es pot aprendre a gestionar.

Alguna vegada t’has sentit sobrepassat pel neguit? Què és el que necessites en relació a aquesta situació? Quins són els teus paranys a l’hora de solventar-ho? Quin objectiu et proposes? Vols compartir-ho i explicar-m’ho en privat? Escriu-me.

Com a experta amb coaching sé que el neguit sovint ens impedeix anar cap a la direcció que volem. És un sentiment que ens bloqueja i es retroalimenta. La nostra ment sovint s’encarrega d’ampliar aquest sentiment enlloc d’apaivagar-lo. Totes les persones tenim dret a estar tranquil•les. I és des de la calma i la serenor que podem gaudir de la vida, focalitzar-nos, prendre decisions, relacionar-nos sanament.

Et proposo a continuació algunes pautes de mindfulness per la gestió d’aquest sentiment poc agradable que de vegades ens acompanya.

Per fer aquest exercici et pot ajudar estar en un lloc tranquil o tinguis una certa privacitat almenys durant 10 – 15 minuts.

En primer lloc, deixa d’alimentar el neguit des de la ment. Aparca per un moment els pensaments i observa la sensació en el teu cos. A quina part del teu cos es manifesta? Amb quina intensitat? Quina forma o textura imagines que té? Observa, senzillament, sense jutjar-te ni a tu ni al sentiment.

En segon lloc, concentra’t en la respiració. Posa l’atenció al teu ventre. Et pot ajudar col•locar les mans sobre el melic per observar com s’infla i es desinfla la zona abdominal. Apaga per una estona totes les connexions amb la resta d’estímuls. Només existeix la sensació de la panxa al pujar i baixar, com una onada.

Probablement, mentre facis l’exercici, t’adonaràs que el pensament apareix de nou i perds l’atenció en la respiració. No passa res. És natural sobretot al principi de practicar. Quan te n’adonis torna a l’exercici amb una actitud positiva, sense jutjar-te per haver perdut l’atenció i amb curiositat per aquesta panxa que s’infla i es desinfla.

Continua fent aquest exercici durant uns minuts. És ideal si pots posar-te una alarma a uns 10-15 minuts de començar.

Quan acabis, observa com està el teu cos, si hi ha alguna tensió, si està relaxat…, observa què ha passat amb el neguit.

Agraeix-te a tu mateix/a haver-te dedicat un temps, abans d’acomiadar-te d’aquesta petita pràctica.

Si vius amb família també pots compartir aquest exercici amb la teva parella o els teus fills. Els nens solen mostrar interès per aquest tipus de pràctiques perquè els hi aporten benestar.

Comparteix aquest article amb qui li pugui interessar!

Que gaudeixis del teu dia,

Núria Balliu Castanyer
Girona, 28 de novembre del 2018

Mindfulness & vida quotidiana

El mindfulness o meditació d’atenció plena consisteix en connectar amb el moment present d’una manera directa i sense prejudicis.

Quan ens entrenem en aquesta habilitat, a través de la meditació o el ioga, incrementem la nostra capacitat d’estar presents i això fa que millori el nostre benestar psíquic i físic. El líder espiritual i mestre budista Thich Nhat Hanh, explica que el regal més valuós que podem fer als altres és la nostra presència. Podem aplicar la meditació en qualsevol àmbit de la nostra vida: la feina, les relacions, les tasques quotidianes de menjar, tenir cura de nosaltres, descansar.

A través d’aquest article et convido a què et preguntis en quina mesura estàs present al llarg del dia. Mentre fas les teves tasques diàries, estàs present o estàs pensant en altres coses? Mentre et parlen els teus éssers estimats, estàs present o estàs rumiant en el que has de fer després. Mentre descanses, estàs descansant al cent per cent o el cap no para?

Ara que probablement has tingut uns dies de vacances, diries que has estat molt, poc, o gens present? Probablement, quan et relaxes sents que estàs més present i assaboreixes més el que estàs fent i el que t’envolta.

La vida moderna, les presses, les noves tecnologies, la necessitat de immediatesa per les coses ens allunyen d’aquesta capacitat d’estar presents que tots tenim, i que podem veure tan clarament als nadons, o a nosaltres mateixos quan estem més relaxats.

La bona notícia és que ens podem entrenar per estar presents més sovint. Ens podem entrenar per gestionar els estímuls de la vida moderna des de la calma. Ens podem entrenar per actuar enlloc de reaccionar i conviure amb el nostre dia a dia amb més amabilitat.

La presència requereix calma, amabilitat i respecte cap a un mateix i cap a l’entorn. A través de la meditació podem potenciar aquestes actituds que ja tenim per tal de consolidar-les en el nostre dia a dia.

En aquest primer article sobre mindfulness et proposo un petit exercici perquè comencis a practicar en les tasques diàries de cura d’un mateix:

– Tria una tasca de la teva higiene diària per aplicar l’atenció plena (pot ser la dutxa, rentar-se les dents, pentinar-se…)
– Comença a fer aquesta tasca que has escollit posant-hi tota l’atenció. Imaginant durant una estona que la única cosa que existeix al món és això que estàs fent.
– Posa’t un objectiu en relació a l’exercici (per exemple, “em dutxaré amb atenció plena cada matí, durant la propera setmana”, o bé, “em rentaré les dents amb atenció plena com a mínim un cop al dia, durant la propera setmana”, etc.).
– Revisa el teu objectiu al cap d’una setmana d’haver començat i planteja’t un nou objectiu.

Si vols aprofundir i seguir explorant en l’àmbit del mindfulness continua xafardejant aquest blog, vine a fer un programa de mindfulness a la natura o llegeix una mica més sobre aquest tema.

Alguns llibres que et poden interessar són:

– Alujas, Vicenç i Simó, Guillem. Arquitectura de la calma, Angle editorial, 2014.
– Martín Asuero, Andrés. Con rumbo propio, Plataforma editorial, 2008.

Espero que aquest article et sigui d’utilitat i que incrementis el teu estat de presència amb els teus!

Núria Balliu Castanyer
Setembre 2018, Girona

L’escola de la meva filla

A l’escola de la meva filla tothom es coneix. Les mestres saben el nom de tots els nens. Els nens i nenes saben el nom de totes les mestres. Tots els nens i nenes es coneixen entre ells. Coneixen a la cuinera i la cuinera els coneix a tots. Els pares i mares es coneixen entre ells en la majoria de casos…

Quan arribes al matí, sempre hi ha la directora o algú de l’equip directiu a l’entrada de l’escola disponible per comentar el que faci falta. Quan es tracta de resoldre un problema, la resposta és sí. Quan es tracta de fer una proposta, la resposta és sí. Quan es tracta de fer un aclariment o suggeriment…. la resposta és sí. Les coses són fàcils.

En aquesta escola les famílies hi poden entrar. Hi ha lloc per tots. Pots acompanyar els més petits a l’aula, pots entrar a veure allò que tanta il•lusió li fa al teu fill ensenyar-te, pots parlar amb el mestre, pots quedar-te a jugar al pati després de l’escola… Sovint es proposen activitats on participen pares, mares, avis i àvies, tiets i tietes, veïns… Tot explicant experiències, oficis, contes, rondalles, fent jocs o practicant esport amb diferents idiomes, la xarxa formada per tots i totes els que en formem part es va enriquint…

I també hi ha conflictes, és clar, perquè els conflictes són inherents a l’ésser humà. Per això els nens i nenes aprenen a gestionar-los des del primer moment amb l’ajuda dels mestres. Una mestra, un dia, em va dir: “Quan s’estan barallant o veig que hi ha algun conflicte aturo la classe i en parlem. I fins que no ho han resolt, no continuem. Per a mi, com a mare i com a ciutadana d’aquest món, és molt important que aprenguin a resoldre aquestes o altres situacions.” I és que quan un nen està inquiet, preocupat, atabalat per quelcom que li està passant, és molt difícil que aprengui els continguts treballats.

Cada vegada més, experts en educació, economia, psicologia i sociologia constaten que anem cap a una societat on prevaldran les habilitats personals i socials per sobre del currículum. Ja està passant en la selecció de recursos humans de les empreses més modernes: interessen persones que sàpiguen resoldre problemes, gestionar conflictes, mirar cap al futur aprenent dels errors i pensant positiu. Persones resolutives i avesades a la comunicació assertiva, la cooperació i el treball en equip.

El passat no el podem canviar però el futur està a les nostres mans.

Gràcies, escola del nostre poble, per contribuir en fer un món millor.

Núria Balliu i Castanyer
www.nuriaballiu.com

Noves col·laboracions fomentant la salut

Encetem l’any amb energia renovada i noves col•laboracions a l’Escala i a Girona.

Per una banda, la meva vinculació com a alumna de l’Espai de Ioga em porta a fer-hi alguns tallers d’autoconeixement i desenvolupament personal. L’Espai de Ioga, amb una llarga trajectòria a Girona (2001) es centra en la pràctica del Ioga Iyengar. Segons la meva experiència, el ioga Iyengar és molt beneficiós tan per la ment com per el cos. La pràctica continuada ens ajuda molt a tenir més energia física, la ment més clara, i augmentar el benestar emocional. El fet de concentrar-nos en la postura, segons el meu punt de vista, ajuda a centrar l’atenció en una sola cosa, de manera que permet augmentar la nostra capacitat de concentració també en el dia a dia. Si voleu saber els múltiples beneficis del ioga Iyengar consulteu la web de l’Espai de Ioga.

Per altra banda, també hem col•laborat amb altres espais vinculats a altres tipus de ioga, com per exemple el centre Omshanti de Girona, al qual agraïm la seva acollida. Per a més informació consulteu la web.

Finalment, ens allunyem una mica de Girona per arribar-nos a l’Escala. En aquesta petita població de mar, seguint una línia coherent amb el respecte del nostre projecte cap a la naturalesa, estrenem col•laboració amb la botiga i espai d’activitats l’Ecològica, que aquest dissabte 3 de març inaugura nou local. Allà també oferirem, a partir del 10 de març, tallers relacionats amb el desenvolupament personal, les constel•lacions familiars i el coaching. També podeu visitar aquí la seva web per a més informació.

Seguirem parlant d’hàbits saludables en propers articles i aprofito aquest moment per desitjar-vos consciència i constància cap a tots aquests hàbits.

Si voleu consultar les properes activitats podeu fer-ho a la secció d’agenda.

Núria Balliu, març 2018

El poder d’anar a poc a poc

20170703-SuperbledaA l’espectacle de la Súperbleda la pallassa Bleda parla de molts poders… entre els quals hi ha el “súperpoder” d’anar a poc a poc. Fa uns dies vam tenir l’ocasió de gaudir veient el seu espectacle i fer allò que ve tan de gust de vegades de seure i badar, com dèia Josep Pla. Sense presses. Sense córrer. Senzillament vivint el moment i empapant-nos de cada broma de la Bleda, de cada proposta per pensar i per riure, de cada detall de la seva bonica escenografia… una vegada més em va sorprendre la capacitat del clown per enriure-se’n de les petites misèries de la nostra vida, per connectar amb la pròpia tendresa, amb allò que necessita el nostre Nen interior i que el fa feliç.

El “súperpoder” d’anar a poc a poc… Que bonic aquest poder! I que poc que el posem en pràctica. Us imagineu poder fer totes les coses a poc a poc, és a dir, amb el temps que cada cosa requereix?

Des de l’Anàlisi Transaccional veiem que un dels impulsors que tenim les persones és el “ves depressa”. Alguna vegada teniu la sensació que ho heu de fer tot ràpid i com més coses alhora millor? Teniu la sensació de no tenir temps per un mateix ni per assolir una certa qualitat amb les tasques?

Anar així una temporada és sostenible però sempre, tota la vida, acaba sent esgotador. Si el proper any vols tenir temps per fer les coses a poc a poc, i vols poder fer tot allò que et proposes, aquí tens algunes propostes:

  • Prioritza: desfes-te d’allò que en el fons no és tan important per tu o pels teus.
  • Dóna’t temps per cada cosa. Està bé que et prenguis el temps que necessites en cada moment.
  • Simplifica: Vés a lo essencial.

En definitiva, fes-te la vida fàcil i gaudeix de cada moment.

Que siguis molt feliç!

Núria Balliu

Girona, 20 de desembre del 2017

Coaching sistèmic

Nuria_Balliu_coaching_sistemico_petit_2
Una de les eines que utilitzem amb coaching sistèmic és la representació de la situació problemàtica amb figures.

Tal i com explico als meus alumnes dels Graus d’Educació i Treball Social, aquesta metodologia té molts avantatges ja que permet a la persona que acompanyem veure la situació des de fora, amb una nova perspectiva, i alhora ens aporta molta informació als professionals que l’acompanyem per tal d’oferir més qualitat a la nostra tasca. L’objectiu sempre és el mateix: que la persona vagi descobrint el que li passa, amb la nostra ajuda per tal de posar-hi remei. Que pugui ser el màxim d’autònoma en la solució dels seus problemes per tal que nosaltres anem “desapareixent” o anem espaiant l’ajuda fins que ja no sigui necessària.

A nivell metodològic, per una banda, les figures utilitzades des d’una òptica sistèmica, ens permeten veure la distància o apropament “mental” de les relacions, la percepció que tenim sobre com ens posicionem amb els demés i vicebersa, la importància o desinterés que posem a les nostres relacions… Per altra banda, també ens permeten enfocar la solució: construir-la, d’alguna manera, previsualitzar-la. Això ens és de gran ajuda per a passar a l’acció a la vida real.

Si necessiteu veure les coses més clares i ho voleu provar, sol•liciteu la vostra sessió de coaching amb figures clicant aquí!

Núria Balliu
7 de desembre del 2017

 

Com rebaixar la tensió?

Les situacions d’incertesa, com la que estem vivint actualment, sovint ens provoquen sentiments d’angoixa i neguit que interfereixen en la nostra vida quotidiana. Us explico a continuació algunes tècniques que podeu aplicar fàcilment per rebaixar la tensió i recuperar la calma.

Primer de tot és important que escolteu les vostres emocions. Algunes de les emocions que podem sentir aquests dies són:

Consternació. Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe. La consternació és una barreja de tristesa profunda i ràbia cap a un fet ocorregut. Podem sentir-la quan veiem imatges de violència cap a persones pacífiques o quan sentim una gran injustícia que posa en perill la pèrdua dels nostres drets.

Tristesa. Sentim tristesa davant una pèrdua. Podem sentir-nos tristos per haver perdut la integritat, la sensació de seguretat, dignitat i respecte d’altres persones cap a nosaltres.

Ràbia. El sentiment de ràbia apareix davant d’una injustícia. La ràbia ens permet reaccionar i posar límits. La ràbia en si mateixa, com les altres emocions, no és positiva ni negativa però es pot gestionar de forma positiva o negativa. Si responem des de la ràbia amb violència, agredint psíquicament o física altres persones o objectes materials els resultats poden ser molt negatius i quedar el problema sense solventar, o in crescendo. En canvi, si gestionem la ràbia de forma positiva podem aconseguir grans canvis. De totes les emocions és la que ens ajuda més a passar a l’acció. Gestionar-la positivament significa posar aquells límits necessaris per defensar els nostres valors i el nostre terreny físic i psicològic.

Por. Sentim por davant d’un perill o situació desconeguda. La por ens permet protegir-nos. La por davant la incertesa, però, no és una por racional cap a una cosa en concret perquè en realitat no sabem el que passarà. Quan la incertesa es gestiona de forma negativa i això ho fan moltes persones alhora es pot convertir en pànic a nivell social. Aquesta actitud no ajuda a millorar la situació sinó tot el contrari.

Què hi podem fer, doncs?

Viure amb tota la normalitat que puguem dintre les circumstàncies. Tal i com expliquen alguns psicòlegs aquests dies, es tracta de seguir fent les activitats del dia a dia en la mesura que puguem. Caminar o practicar esport, quedar amb els amics o família, fer activitats culturals, etc. ens ajudarà a mantenir el ritme del dia a dia i sentir-nos més feliços i acompanyats. A més a més, si us continueu sentint neguitejats, podeu posar en pràctica les següents tècniques de meditació i relaxació.

Exercicis concrets per rebaixar la tensió:

Durant el dia: seu en un lloc tranquil on puguis col•locar l’esquena recta de manera que els òrgans respiratoris i digestius tinguin l’espai necessari per funcionar correctament. A continuació tanca els ulls i fixa’t amb la teva respiració. Com entra l’aire per les narines, com omple els pulmons i com surt. Posa l’atenció en aquest moviment i cada vegada que t’adonis que has perdut l’atenció, torna-hi sense jutjar-te.

Abans d’anar a dormir: fixa’t en com reposa el teu cos sobre el matalàs. Fixa’t en com pesa cada una de les extremitats, començant pels peus i acabant pel cap. Fes un escàner mental del teu cos i ves deixant que es relaxi cada part per la que passes amb la mirada. Continua respirant.

Al matí, quan t’aixequis: seu en un lloc tranquil on puguis col•locar l’esquena recta. Tanca els ulls i visualitza’t a tu en el futur en plena forma física i emocional. Imagina’t que estàs bé. Que tot està bé al teu voltant. Estàs somrient i pots sentir pau i tranquil•litat. Respira aquestes emocions positives.

Així doncs, com a conclusió, recordeu que escoltar com ens sentim, com estem, és el primer pas. A continuació, acceptar les nostres emocions, respirar-les i seguir vivint el dia a dia compartint i aprenent a conviure amb aquests sentiments. I per últim, posar en pràctica aquests hàbits de respiració, relaxació i pensament positiu, que podeu practicar cada dia de forma gratuïta i dedicant-hi tan sols uns minuts. Us seran de gran ajuda per rebaixar els nivells de tensió i poder prendre així les decisions adequades en cada moment.

En cas d’estar interessat/da en sessions de relaxació i meditació clica aquí i fes-nos-ho saber.

Que tingueu salut i serenor!

Girona, 27 d’octubre de 2017

Converteix les preocupacions en accions

Estàs preocupat/da per algun tema?Preocupacio

Tots tenim preocupacions més o menys sovint que de vegades ens superen i ens deixen enganxats en el pensament: els fills, la feina, el tema econòmic, la salut, els estudis, etc. Hi donem voltes i més voltes, ens arriben a treure la son i la calma durant el dia i tenim la sensació que no hi podem fer res.

Davant d’aquesta situació tenim diverses opcions. Podem quedar-nos en la preocupació i deixar-nos endur per la por, o bé podem aturar-nos un moment i posar-hi consciència.

I com ho fem?

És senzill. Anotem en un paper què és el que ens preocupa, exactament, i  a continuació analitzem sobre quines d’aquestes preocupacions podem fer alguna cosa. Com diu Stephen R. Covey, podem diferenciar les nostres preocupacions en tres grup:

Aquelles respecte les quals tenim un control directe.
Aquelles respecte les quals tenim un control indirecte (a través d’altres persones).
Aquelles respecte les quals no tenim cap tipus de control (per exemple coses del passat).
Centrem-nos en aquelles preocupacions sobre les quals podem fer alguna cosa i explorem què és el que podem fer. Prenem decisions i passem a l’acció.

Aquest petit exercici  ens permet ser proactius, és a dir, autoresponsabilitzar-nos i facilitar que les coses passin. Desencallar-nos, en definitiva.

Les preocupacions respecte les quals tenim un control indirecte i que poden tenir solució a través d’altres persones les podem abordar mitjançant habilitats socials com l’empatia, l’assertivitat, l’escolta.

I per últim, davant dels problemes sobre els quals no tenim cap tipus de control el que podem fer bàsicament és adoptar una actitud d’acceptació des de la calma per tal d’aprendre a conviure-hi.

Justifica’t per les teves limitacions i de ben segur seran teves. Richard Bach

Núria Balliu

Març 2017

Viatge a la Índia

Quinze dies amb la família a la Índia, com tot bon viatge, m’han permès retrobar aquest gust per descobrir nous paisatges, nova gent i noves parts de mi mateixa.

L’aprenentatge en un viatge d’aquest tipus està garantit. Aprenentatge “exterior” a través de les converses amb la gent, el paisatge, l’idioma, les olors, els colors vius (portat a l’extrem en el cas de la Índia pel seu paisatge humà)… a nivell sensorial arribem en un punt àlgid. Els nostres sentits estan al màxim. Tenim totes les portes obertes a l’aprenentatge. I això ens permet també l’aprenentatge “interior”, retrobar-nos amb els nostres “fantasmes”, descobrir noves pors, dubtes, fortaleses i capacitats. Al llarg dels dies anem entenent una mica més qui som, què hi fem aquí i què volem.

Un bon viatge, tal i com jo l’entenc, ens permet viure plenament les emocions. Sortim de la rutina i esdevenim més vius, plens, presents. Tenim noves experiències i coneixem gent nova. Vivim moments d’il·lusió i també ens trobem ambColors_Índia la necessitat de superar algun repte. Ens trobem prenent decisions, vivint algun risc, sortint de la nostra zona de confort, en definitiva.

Sovint, a través de la formació i acompanyament que ofereixo treballem l’adquirir hàbits. Però tan important és establir bons hàbits com trencar la rutina. Quines experiències des de la teva infància recordes? Les del dia a dia o les d’aquell dia, moment, temporada que vas fer coses diferents de les que solies fer? Recordem el primer dia d’escola, la primera conversa amb aquella persona, el paisatge d’aquell viatge, … L’impacte en la nostra memòria és superior quan es tracta de quelcom nou, tal i com explica Fabricio Ballarini a La Contra de La Vanguardia. Els viatges, escapades, experiències noves ens permeten sortir de la rutina; són per tant un bon regal per fer-nos en molts sentits.

Tornant a la Índia, el que més m’ha sorprès és veure tanta gent junta, convivint amb diferents religions i costums (80,5% hindús, 13,40% musulmans, 2,3% cristians, 1,9% sikhs, 0,8% budistes, entre d’altres minories) i no haver vist ni una sola baralla amb quinze dies. Ni una cara de desgrat, ni una paraula més alta que l’altra…  cap sensació d’inseguretat. La zona a la que hem estat, al sud, ens ha resultat acollidora i amable a través de la seva gent.

Hem pogut retrobar l’escalfor de la família que apareix amb la convivència de les vacances, la relació entranyable amb els propers, l’amor incondicional dels fills i cap als fills.

Per últim, he après a valorar el que tinc, no tan en un sentit material sinó també espiritual. Apreciar lo meu i sentir el gust per tornar a casa ha sigut reconfortant per acabar el viatge amb un bon regust de boca, aromatitzat després de tantes espècies.

Bon viatge!

Núria Balliu Castanyer

Gener 2016

Un Nadal present

Nadal_mindfulness

Present i Nadal sona a regal però no, en realitat no em refereixo a regals. Aquests tipus de presents més aviat ens atabalen, ofusquen, estressen, ens generen preocupació per “quan tindré temps d’anar-hi”, per la nostra butxaca, per si faig això o lo altre, per si cal o no cal, etc. Quin mal de cap!

Relaxem-nos! Em refereixo just al contrari. Un Nadal ple de presència és un Nadal on gaudim de cada moment, de cada espai, de cada persona, de cada olor, soroll, rialla… un Nadal durant el qual ens sentim vius i vives. I això és molt més que un regal per la gent que ens envolta. Ser-hi, senzillament ser-hi plenament, escoltar activament, disfrutar al cent per cent sense presses, amb calma i tanquil•litat. Quin gran regal!

Desitjo que aquestes festes i més enllà visquis plenament cada moment, disfrutant de l’ara i l’aquí, sigui quina sigui la situació. Perquè cada experiència és una font d’aprenentatge sense límits. Per això et desitjo que estiguis present, aquest Nadal i tots els que vindran.

Una forta abraçada i que comencis l’any amb bon peu,

Núria, desembre 2016