BLOG

Un Nadal present

Nadal_mindfulness

Present i Nadal sona a regal però no, en realitat no em refereixo a regals. Aquests tipus de presents més aviat ens atabalen, ofusquen, estressen, ens generen preocupació per “quan tindré temps d’anar-hi”, per la nostra butxaca, per si faig això o lo altre, per si cal o no cal, etc. Quin mal de cap!

Relaxem-nos! Em refereixo just al contrari. Un Nadal ple de presència és un Nadal on gaudim de cada moment, de cada espai, de cada persona, de cada olor, soroll, rialla… un Nadal durant el qual ens sentim vius i vives. I això és molt més que un regal per la gent que ens envolta. Ser-hi, senzillament ser-hi plenament, escoltar activament, disfrutar al cent per cent sense presses, amb calma i tanquil•litat. Quin gran regal!

Desitjo que aquestes festes i més enllà visquis plenament cada moment, disfrutant de l’ara i l’aquí, sigui quina sigui la situació. Perquè cada experiència és una font d’aprenentatge sense límits. Per això et desitjo que estiguis present, aquest Nadal i tots els que vindran.

Una forta abraçada i que comencis l’any amb bon peu,

Núria, desembre 2016

 

Queda molt per aprendre

Educación_social

Divendres passat es celebrava a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG els 30 anys del naixement de l’Escola d’Educadors Especialitzats de les comarques gironines.

Va ser un acte emocionant i emotiu com feia temps que no vivia.

Recordar tots aquells valors i maneres d’entendre el món que m’han portat al dia d’avui a “acompanyar” persones, equips i organitzacions em feia vibrar de goig. Vaig sentir un profund agraïment per la Fundació SER.GI i per totes les persones que des d’allà em van transmetre els valors profunds de l’educació tal i com els entenia en Toni Julià.

“Ara se’n diu coaching”, criticaven alguns, volent denunciar una banalització de les formes. I és que la paraula s’ha posat tan de moda que molts s’hi han apuntat ràpidament. Amb o sense formació, amb o sense humanitat, amb o sense interessos estrictament econòmics més enllà de lluitar i apostar per un món millor ple de persones més felices… sota la paraula coach trobem persones i professionals molt variats, amb interessos molt variats.

Jo continuo pensant que el nom no fa la cosa… i em sento tan propera i mesclada, sí, sí, mesclada seria la paraula, fusionada, amb tot el que es va anar dient sobre la figura de l’educador que reafirmo la meva felicitat de dedicar-me a aquesta professió d’acompanyament, basada en el respecte, l’escolta, l’estar present en definitiva per potenciar l’autonomia, la consecució d’objectius i la felicitat de l’altre .

El fet que els estudiants que van tenir paraula des de la taula defensessin, entre altres coses com la necessitat d’un esperit crític, la necessitat de l’autoconeixement en la professió de l’educador social m’omple de satisfacció i em permet anar confirmant aquest interès creixent en millorar-se a un mateix per acabar millorant el món.

Em va encantar una cita de Makárenko que va sorgir d’una de les ponents que ve a dir que la tasca de l’educador, (i aquí podríem dir mestre, coach, terapeuta, etc.) és ajudar a la persona a ser el millor adult possible que pot arribar a ser perquè pugui així viure molt més bé amb ell mateix i amb el seu entorn.

M’hi sento plenament identificada i espero que vosaltres també!

Núria Balliu Castanyer

Docent UdG

Girona, 16 de novembre del 2016

Quina ràbia!

rabiaQuè et diu aquestes paraules? Ressona amb tu aquesta expressió? La sents sovint? Ets capaç de verbalitzar-la?

Cada família, cada persona, té una relació diferent amb les emocions. La ràbia, per exemple, no sempre és ben vista i de vegades mirem d’amagar-la tan com podem. Imagina’t que vols amagar un suro a sota l’aigua…. què passaria després de tots els teus esforços? Tard o d’hora acabaria sortint per algun costat i tu no en sortiries massa ben parada, oi? Quan sortís, com més l’haguéssim enfonsat, amb més força apareixeria a la superfície. Bé, doncs obviar, amagar, reprimir la ràbia no ens ajuda. Ara bé, podem aprendre a gestionar-la de tal manera que sigui una ajuda per créixer i desenvolupar-nos, per conèixer-nos millor i prendre consciència i viure-la d’una manera tan natural i equilibrada que la majoria de vegades serà imperceptible fins i tot pel teu entorn, perquè hi ha moltes maneres d’enfadar-nos, sí, sí. Ens podem enfadar sense necessitat de cridar o “muntar un número”.

Ser capaç de sentir, prendre consciència i verbalitzar són els passos adequats per posar fil a l’agulla i començar a gestionar les pròpies emocions.

La ràbia és l’emoció més adequada per a passar a l’acció. Quan sentim ràbia, tot el nostre cos es posa en marxa: augmenta el rec sanguini a les mans, el cor batega més fort, puja el to de veu, sentim més calor i energia. I perquè ens serveix tot això? Cada emoció té una funció. Cada emoció ens ajuda en alguna cosa. Per això és tant important escoltar-la i gestionar-la. La ràbia, per exemple, ens indica que necessitem posar algun límit. Ens ajuda a autoafirmar-nos i defensar el nostre terreny físic i psicològic. Si escoltem aquesta emoció i posem remei al límit que ens cal posar, serà molt més fàcil gestionar l’enfadament des d’una manera madura i tranquil·la.

Et proposo un exercici: agafa paper i llapis i fes tres columnes… a la primera columna anota aquelles situacions en les quals sents que estàs vivint una situació injusta. Podem sentir-ho amb situacions molt diverses, per exemple, quan donem més del que rebem, quan no ens sentim respectats o escoltats… Aleshores, a la segona columna anota què és exactament el que et fa sentir ràbia. I per últim a la tercera columna anota el límit que pots posar i que per ara no estaves posant. Cal que sigui un límit que puguis posar tu.

Núria Balliu

Setembre 2016

Constel·lacions amb cavalls

Cada primavera i tardor la meva activitat al voltant dels cavalls reapareix gairebé per art de màgia. Hivern i estiu els clients que acompanyo es refugien a l’escalfor de la consulta, o a la fresca de l’interior i sembla que deixen pels cavalls el fred i la calor.

Fa uns dies vaig tenir la sort de comptar amb un bon grapat d’amics 2016_05_05_CapSetmana_conste_cavalls (20)i amigues per posar en pràctica les constel·lacions familiars i organitzacionals amb cavalls. En realitat, quan fem coaching amb cavalls, sovint els animals entren en constel·lació, depenent del tema que estem tractant i del que representa cada cavall. Però quan parlem de constel·lacions enlloc de coaching, podem viatjar més cap allò profund i deixem de banda algunes activitats més enfocades a aspectes pràctics.

És increïble veure com responen els cavalls a cada canvi intern del client. Una frase dita amb intenció cap a l’animal (que està representant algú del nostre sistema familiar o d’algun altre sistema del qual formem part – feina, amics, escola…-), pot fer moure un o varis animals de 500 kg, com per art de màgia. Però no es tracta precisament de màgia. Senzillament capten el nostre nivell de vibració interna. Són uns mestres en captar la incongruència, de manera que quan no hi ha una coherència entre el que fem, sentint i pensem, ens ho indiquen. Mentre hi ha confusió, la constel·lació no avança. Quan ens comencem a ordenar internament, els cavalls responen. I aquests moments són extremadament emocionants. T’atreveixes a provar-ho?

2016_05_05_CapSetmana_conste_cavalls (10)Aprofito aquest post per agrair als companys de constel·lacions organitzacionals – les Montses, els Davids, la Rosa Mari, la Núria- la seva companyia, a la Mònica Enero l’espai i col·laboració, i també als cavalls i al seu propietari, en Quim, perquè sense ells no hagués estat possible!

Gràcies i seguim!

Núria Balliu

Girona, maig 2016

Visualitza el teu futur

Si t’agrada el coaching i et ve de gust fer-te auto coaching, a continuació et proposo un exercici de visualització per focalitzar-te cap al teu futur.

lotus-1205631_960_720

 

En cas que llegeixis habitualment el blog probablement hauràs fet l’exercici de la carta a l’inconscient que publicàvem al principi d’aquest any. Bé, tan si l’has fet com si no, ara pots fer aquesta visualització. Si veus que et costa entrar en matèria, et proposo que facis primer la carta a l’inconscient i a continuació, la setmana següent, per exemple, visualitzis el teu futur.

 

Els passos a seguir són els següents:

1er. Troba un moment i un lloc tranquil, que estiguis sol i disposis d’una estona per tu. Amb una hora pot ser suficient. Agafa paper i llapis i escriu de forma espontània, anotant el primer que et vingui al cap, sense quedar-te enganxat en el pensament…

  • Quins són els principals valors de la teva vida. Què és allò realment important per a tu.
  • Quines coses faries si et diguessin que et queda mig any de vida. Què prioritzaries?
  • Quina és la part més important de la teva vida actual. Què és el que més valores de tu, dels demés i del teu entorn?

2on. Posa’t còmode i tanca els ulls. Imagina’t que estàs a un lloc molt agradable per a tu, fixa’t en com és el teu entorn. Com és el paisatge? Quins sorolls sents? Quines olors hi ha? Quina temperatura? Com estàs tu internament en aquest entorn? Visualitza’t a tu en aquest paisatge durant almenys 5 minuts i connecta amb totes aquestes sensacions.

3er. Quan sentis que has pogut connectar amb aquest entorn escollit, fes un salt mental en el temps i visualitza’t en el futur que tu desitgis. En aquell futur que t’agradaria estar en un temps raonable.

4art. En aquest futur que estàs visualitzant, on ets tu? Amb qui estàs? Què estàs fent? De nou connecta amb el que senten els teus sentits i en com estàs internament. Queda’t tanta estona com necessitis gaudint d’aquest futur i quan sentis que és suficient per tu, torna a poc a poc i obre els ulls.

5è. Agafa’t una estona per estar tranquil/la i fer el que et vingui de gust. Si vols pots continuar escrivint idees que t’hagin vingut al cap.

6è. Per acabar, fes una llista d’accions que pots començar a fer per anar cap a aquest futur desitjat. Si són grans projectes, divideix-los amb petits passos.

Aquest exercici et pot ajudar a centrar-te en el que realment vols. Sigues creatiu, dóna’t permís per pensar en el futur que realment vols i sigues raonable a l’hora de definir el quan i el com.

Gràcies per acompanyar-me en aquest blog i deixar-te acompanyar,

Núria Balliu i Castanyer

Girona, març 2016

 

Coaching juvenil i presa de consciència

Darrerament, entre altres clients, han arribat a la meva consulta persones joves, de 20 a 25 anys, amb ganes de focalitzar la seva vida cap al que realment volen. Cap al que volen ser, cap al que volen fer, cap a com volen estar.

Fins aquí res estrany, oi? Bé, el que m’agradaria destacar d’aquest perfil de coacheé (client de coaching), és la seva predisposició i capacitat pel canvi. Allò que amb una persona més gran, de 35, 40 anys es triga mesos a aconseguir, amb persones de 20 o 25 anys s’assoleix amb més facilitat i rapidesa. També depèn de la persona, és clar; he tingut clientes de 40 anys que amb poques setmanes encarrilaven la seva vida, i clients de 24 que deixaven el procés perquè no es veien en cor de fer masses canvis.children-1149671_1280

Però la tendència és que com més jove la persona, amb més facilitat entra en el procés. I és apassionant veure amb quina agilitat inclou els canvis a la seva vida i apren a conviure amb una certa transformació. Per això mateix és molt positiu que cada vegada més pares busquin coaching pels fills i els recolzin en aquest sentit.

Per tant, crec que és de vital importància que fomentem la cultura de prendre consciència des de ben petits. Que ens atrevim a detectar quan és que alguna cosa dins nostre no funciona, o que necessitem ajuda i siguem capaços de demanar-la. Al nostre país no hi ha massa cultura de la prevenció en la salut mental. Tenim la impressió que ens en podem sortir sols, i que demanar ajuda significa que estem ja desesperats. Però, i si dediquéssim esforços a generar una cultura de la reflexió, de l’autoreflexió, del compartir els nostres dubtes existencials…

La salut física i mental formen part d’un tot. Una sense l’altre no funcionen.  Cuidem-nos doncs des de ben petits aconseguint aquest equilibri entre el que sóc i el que vull ser, entre el meu interior i el meu exterior.

El coaching  és un tipus d’acompanyament que ens permet reflexionar, fer-nos preguntes, actuar, equivocar-nos, canviar d’estratègia, compartir i celebrar els nostres èxits, entre d’altres coses, per anar cap al propi camí.

Trenco una llança amb aquest  article per totes les persones que s’atreveixen a augmentar la quota de consciència, perquè augmentant la seva ajuden a més persones a què puguin fer-ho, i mica en mica, anem augmentant la consciència col·lectiva.

Que tingueu una consciència sana!

Núria Balliu i Castanyer

 

Girona, 19 de febrer del 2016

Connecta amb allò positiu

I tu, penses en positiu?

De vegades veiem les coses amb optimisme però d’altres, en canvi, som més catastrofistes amb la nostra pròpia vida. De què serveix pensar en positiu? Com dèia una meva mestra, Viviane Launer, si penses negatiu ho tens tot perdut, en canvi, si penses positiu obres un munt de possibilitats.

I què passa si sóc pessimista de mena? No passa res. En primer lloc es tracta de què t’acceptis tal com ets. T’estimis tal com ets, amb les teves pors, pensaments negatius, i estats d’ànim. Aquest és el primer pas, imprescindible. A partir d’aquí pots començar-te a entrenar per pensar positiu.estrella_fugaz

Pensar en positiu té a veure amb projectar allò que volem (enlloc de focalitzar-nos en el que no volem), sentir-nos capaços d’aconseguir-ho (tot i que de vegades no sabem com fer-ho), i a posteriori, avaluar positivament allò que ha anat bé. Per tant, hi ha una acció de pensar en positiu prèvia i una acció posterior als aconteixements. Això inclou ser capaços també d’afrontar amb valentia allò del qual no estem tan satisfets.

En aquest article et proposo un exercici que pot ser un primer pas per habituar-te a pensar en positiu i que pots fer fàcilment tu mateix/a. Consisteix en escriure una carta al teu inconscient (basat en la carta a l’inconscient del llibre La brújula interior, d’Alex Rovira), seguint els següents passos:

  1. Escriu i explica-li al teu inconscient com et sents ara mateix. Com estàs? Què sents? Què penses?
  2. Fes una llista d’aquelles coses de la teva vida que ja no vols i que estàs disposat/da a canviar.
  3. Fes un salt al futur, com si ja fossis al moment que desitges, i explica-li al teu inconscient com serà la teva vida començant amb aquesta frase i utilitzant el temps verbal present i construint les frases en positiu, evitant la paraula “no”: “Estimat inconscient, estic molt content/a i agraït/da ara que….”. Anota tots els detalls que et sigui possible d’aquesta vida futura que desitges, com si ja la tinguessis.
  4. A continuació anota els recursos que necessites (materials, humans, temporals) per aconseguir aquests desitjos: sigues realista, parteix de la teva situació objectiva aquí i ara, i sigues creatiu/va.
  5. Anota també les accions que et cal fer per odre cronològic. Primer què? I després?
  6. Fes un compromís amb tu mateix. Cal que al final de la carta afegeixis una frase com per exemple: “Considero que em mereixo aconseguir-ho i em comprometo a generar les accions necessàries que em portaran cap a aconseguir aquests desitjos en la data… ”. Firmat.

De què et pot servir escriure aquesta carta?

Adoptar com un hàbit l’exercici de visualitzar allò que volem, escriure-ho i detallar els recursos que necessitem per aconseguir-ho ens focalitza cap als nostres objectius, ens manté vius i ens permet apropar-nos més a allò que volem.

No sóc de la opinió que perquè se’t concedeixi allò que vols tan sols ho has de demanar; però sí que penso que és un primer pas imprescindible. Si tenim clar on volem anar i comencem a dibuixar els primers passos per aconseguir-ho ens serà molt més fàcil anar fent les accions per arribar-hi.

Anima’t doncs i fes el teu propi exercici! I si tens algun dubte, ja saps on sóc!

Que tinguis un 2016 positiu!

Núria Balliu Castanyer

Gener 2016

Vols posar ordre a la teva vida?

Deixar anar és deixar arribar.

Amb aquesta frase començava avui la Judit Arroyo el programa de ràdio Tal dit tal fet de Fem Girona on participo quinzenalment en un espai sobre coaching.

I és que perquè entrin coses noves cal fer espai. És aquell concepte de fer el buit, que s’utilitza tant en l’àmbit del Feng Shui, que consisteix en desprendre’ns de tots aquells objectes que ja no utilitzem, o que estan trencats, que ens ocupen espai més que qualsevol altra cosa. Oi que si vols tenir una bona collita no la sembrarà en un camp de males herbes? Primer et dedicaràs a treure les males herbes, abonar la terra… doncs la idea és aquesta.Soltar

Amb aquest article, estimat lector, estimada lectora, et proposo un exercici molt revitalitzant. Un exercici que no et deixarà indiferent i que pot ser l’inici de grans canvis a la teva vida. Perquè quan volem canvis importants primer hem de començar pels petits. Llançar, delegar, arreglar, ordenar… són accions que et poden acompanyar cap aquest inici de camí cap al que realment desitges.

Per poder-nos realitzar plenament primer hem d’eliminar tot allò que suportem de la nostra vida quotidiana, que ens resta energia i ens fa més irritables. M’agrada recordar la idea de què a la vida, tot el que no suma, resta. Per tant, tot el que ens ocupa i preocupa sense que ens doni cap satisfacció ens estar restant energia, espai, vitalitat.

Com fer-ho?

Et proposo que agafis paper i llapis. Importantíssim que consti escrit per poder buidar la ment i tenir aquestes petites molèsties localitzades a un paper. Es tracta de fer una llista de tot allò que et molesta, et fa nosa, t’incomoda. Alguns exemples de coses poden ser…

  • l’escriptori ple de papers desordenats
  • una maneta d’una porta trencada
  • la màquina d’afaitar que se li ha de canviar la gillette
  • la relació nefasta amb el teu superior
  • aquella amistat que t’anul·la la cita sempre a darrera hora
  • una activitat que ja no té sentit per a tu fer
  • ….

 Poden sortir-te entre 60 i 100 coses, per tant, dedica-hi una bona estona i afageix el que calgui els següents dies!

A continuació et proposo que escullis un cap de setmana que tinguis temps i comencis per dedicar tot un dia a fer aquelles coses que no requereixin més d’una jornada. És molt important que prèviament decideixis què faràs al vespre, quan hagis acabat de fer allò que t’havies plantejat. Pensa en alguna cosa que et faci il·lusió: anar al cinema, anar a sopar, a passejar sota les estrelles… el que tu vulguis i que et generi satisfacció. Serà la teva recompensa per la feina feta.

Si tens una persona propera que fa el mateix exercici paral·lelament és ideal per compartir avenços i entrebancs, o quedar per celebrar els passos fets.

Quin és el millor moment?

Qualsevol moment de la teva vida és idoni. Pots començar un dia que tinguis més temps, un cap de setmana, i necessitaràs entre un i tres mesos per anar-ho fent.

Pot passar-te que t’hagis habituat a estar amb tot això i et sembli que no et molesta res, o també pot passar que totes aquestes molèsties siguin un auto sabotatge que et mantenen “distret” i t’impedeixen fer el que realment t’agrada. En aquest cas et recomano que comencis per donar-te petits espais per tu; per fer allò que realment t’agrada, ja sigui anar a passejar, fer esport, quedar amb gent, llegir… per fer aquelles coses que has deixat de banda i que són el que realment et fan sentir que la vida té sentit, i posteriorment podràs començar a fer la llista.

Quins resultats té l’exercici?

Una vegada acabes de resoldre tots els temes de la llista sentiràs un augment considerable de la teva energia. Pot passar que algunes coses no depenguin de tu… anota-les igualment a una llista a part. Veuràs com a mesura que vas resolent allò que està a les teves mans també es van resolent la resta.

També pot passar que una vegada eliminades les petites molèsties, te n’adonis que hi ha quelcom més important que et molesta a la teva vida: la teva feina, una relació important… bé, és el moment de què entrin coses noves!

En cas que no et vegis en cor de començar a actuar, fes igualment la llista. Tal i com explica Talane Miedaner al seu llibre Coaching para el Éxito*, podràs observar que si la guardes en un calaix i al cap d’un temps la llegeixes algunes coses s’hauran solventat sense que hagis fet cap esforç!

Que tinguis èxit!

Núria Balliu Castanyer, Novembre 2015

*A Coaching para el Éxito, (2002), ed. Urano, trobaràs aquest i altres consells.

Perquè no aconseguim el que volem?

Si fessis un procés de coaching, en primer lloc analitzaríem la teva situació actual per tal de veure què t’agrada i què no et convenç del teu present, i en segon lloc, ens centraríem en allò que vols realment.

En alguns casos no és una tasca fàcil saber què vols en el fons del teu cor i sovint requereix temps tenir-ho clar. En tot cas, tan si aconsegueixes definir el que vols al 100 % com si necessites més temps per clarificar-ho, podem començar amb el procés que detallem a continuació i que et portarà, a poc a poc, cap un viatge amb tu mateix, amb paratges ben variats, amb diferents mitjans de transport (d’aquells d’alta velocitat que fa vertigen només de pensar-hi  i d’aquells que ens recorden, més a aviat, que piano piano si arriba lontano) i amb diferents companys.

La primera fase del coaching consisteix en descobrir les diferències entre la situació actual i la situació desitjada.  A continuació, t’acompanyaríem cap a la següent fase: inventar, crear, una sèrie d’accions encaminades al canvi, perquè tu mateix/a anessis veient com passar de la situació actual a la desitjada. En tercer lloc entraríem a la fase de produïr; que significa passar a l’acció posant en pràctica aquestes solucions pensades. I per últim, darrera fase, tocaria reflexionar, veuríem quines conseqüències ha tingut la opció dissenyada i duta a terme. Fins aquí sembla senzill però…

Per quèOrdre de vegades no passem a l’acció?

Bloquejar-nos i no aconseguir els objectius que ens proposem ens pot generar molta frustració. Això passa per varis motius, per exemple, perquè ens quedem al món de les idees; perquè no volem renunciar a determinades coses; perquè no tenim prous coneixements per dur a terme les accions definides; perquè no som prou persistents i ens cansem a mig camí; perquè no ens permetem equivocar-nos, etc.

Fredy Kofman, coach argentí reconegut internacionalment, identifica alguns dels enemics de l’aprenentatge que impedeixen aprendre el que cal per aconseguir els nostres objectius, entenent l’aprenentatge com la capacitat per aconseguir els resultats que un desitja.

 Aquests enemics es poden resumir en els següents punts:

  • La ceguesa sobre la pròpia incompetència
  • La por a mostrar que un no sap les coses, no sap fer-les, o necessita ajuda
  • La temptació de considerar-se una víctima i quedar lliure de la responsabilitat d’aprendre
  • L’arrogància de pretendre que un ja sap
  • La mandra per practicar amb diligència
  • La impaciència per aconseguir resultats immediats
  • La desconfiança en el mestre

Prendre consciència d’aquests entrebancs i veure quins són els que actuen més sobre nosaltres ens pot ser de gran utilitat a l’hora de fer-hi front. T’animo doncs a què facis una petita reflexió sobre el que t’impedeix a tu assolir determinats aprenentatges, és a dir, el que t’impedeix augmentar la capacitat per aconseguir els resultats que desitges. I bon viatge!

 Núria Balliu, Octubre 2015

Fomentar la motivació i l’entusisme

Ahir vaig estar a la xerrada que Victor Küppers va fer a Banyoles. Vaig riure d’allò més, a “carcajada limpia”, cosa que s’agraeix perquè anava amb la idea d’escoltar una xerrada més aviat tècnica amb continguts seriosos. I no, una vegada més els del públic vam poder comprovar que quan s’hi posa alegria i divertiment els conceptes quedAlegriaen molt més.

La lliçó d’ahir és que en el fons les coses bàsiques i importants per fomentar l’entusiasme són molt poques: l’actitud positiva, que allò important sigui realment el més important, temps per dedicar al que realment estimem i anar pel món amb alegria, amb un somriure per davant.

Les “cartes” de la vida ens venen donades, no podem canviar les circumstàncies, però sí que podem tenir una actitud o una altra a l’hora de gestionar-les. La manera de jugar és el que compte, siguin quines siguin les cartes.

I per últim, algunes paraules que afegeix Küppers per resumir la xerrada i que algunes tenen a veure amb les metodologies terapèutiques o sistemes de sanació com les constel·lacions familiars o Ho’oponopono són: “t’estimo”, “perdona”, “moltes gràcies”, “ets brutal”.

Un darrer consell: sempre que tinguis la oportunitat fes un elogi sincer a les persones del teu entorn. És una bona manera de potenciar la seva autoestima!

Núria Balliu, maig 2015