BLOG

Vols posar ordre a la teva vida?

Deixar anar és deixar arribar.

Amb aquesta frase començava avui la Judit Arroyo el programa de ràdio Tal dit tal fet de Fem Girona on participo quinzenalment en un espai sobre coaching.

I és que perquè entrin coses noves cal fer espai. És aquell concepte de fer el buit, que s’utilitza tant en l’àmbit del Feng Shui, que consisteix en desprendre’ns de tots aquells objectes que ja no utilitzem, o que estan trencats, que ens ocupen espai més que qualsevol altra cosa. Oi que si vols tenir una bona collita no la sembrarà en un camp de males herbes? Primer et dedicaràs a treure les males herbes, abonar la terra… doncs la idea és aquesta.Soltar

Amb aquest article, estimat lector, estimada lectora, et proposo un exercici molt revitalitzant. Un exercici que no et deixarà indiferent i que pot ser l’inici de grans canvis a la teva vida. Perquè quan volem canvis importants primer hem de començar pels petits. Llançar, delegar, arreglar, ordenar… són accions que et poden acompanyar cap aquest inici de camí cap al que realment desitges.

Per poder-nos realitzar plenament primer hem d’eliminar tot allò que suportem de la nostra vida quotidiana, que ens resta energia i ens fa més irritables. M’agrada recordar la idea de què a la vida, tot el que no suma, resta. Per tant, tot el que ens ocupa i preocupa sense que ens doni cap satisfacció ens estar restant energia, espai, vitalitat.

Com fer-ho?

Et proposo que agafis paper i llapis. Importantíssim que consti escrit per poder buidar la ment i tenir aquestes petites molèsties localitzades a un paper. Es tracta de fer una llista de tot allò que et molesta, et fa nosa, t’incomoda. Alguns exemples de coses poden ser…

  • l’escriptori ple de papers desordenats
  • una maneta d’una porta trencada
  • la màquina d’afaitar que se li ha de canviar la gillette
  • la relació nefasta amb el teu superior
  • aquella amistat que t’anul·la la cita sempre a darrera hora
  • una activitat que ja no té sentit per a tu fer
  • ….

 Poden sortir-te entre 60 i 100 coses, per tant, dedica-hi una bona estona i afageix el que calgui els següents dies!

A continuació et proposo que escullis un cap de setmana que tinguis temps i comencis per dedicar tot un dia a fer aquelles coses que no requereixin més d’una jornada. És molt important que prèviament decideixis què faràs al vespre, quan hagis acabat de fer allò que t’havies plantejat. Pensa en alguna cosa que et faci il·lusió: anar al cinema, anar a sopar, a passejar sota les estrelles… el que tu vulguis i que et generi satisfacció. Serà la teva recompensa per la feina feta.

Si tens una persona propera que fa el mateix exercici paral·lelament és ideal per compartir avenços i entrebancs, o quedar per celebrar els passos fets.

Quin és el millor moment?

Qualsevol moment de la teva vida és idoni. Pots començar un dia que tinguis més temps, un cap de setmana, i necessitaràs entre un i tres mesos per anar-ho fent.

Pot passar-te que t’hagis habituat a estar amb tot això i et sembli que no et molesta res, o també pot passar que totes aquestes molèsties siguin un auto sabotatge que et mantenen “distret” i t’impedeixen fer el que realment t’agrada. En aquest cas et recomano que comencis per donar-te petits espais per tu; per fer allò que realment t’agrada, ja sigui anar a passejar, fer esport, quedar amb gent, llegir… per fer aquelles coses que has deixat de banda i que són el que realment et fan sentir que la vida té sentit, i posteriorment podràs començar a fer la llista.

Quins resultats té l’exercici?

Una vegada acabes de resoldre tots els temes de la llista sentiràs un augment considerable de la teva energia. Pot passar que algunes coses no depenguin de tu… anota-les igualment a una llista a part. Veuràs com a mesura que vas resolent allò que està a les teves mans també es van resolent la resta.

També pot passar que una vegada eliminades les petites molèsties, te n’adonis que hi ha quelcom més important que et molesta a la teva vida: la teva feina, una relació important… bé, és el moment de què entrin coses noves!

En cas que no et vegis en cor de començar a actuar, fes igualment la llista. Tal i com explica Talane Miedaner al seu llibre Coaching para el Éxito*, podràs observar que si la guardes en un calaix i al cap d’un temps la llegeixes algunes coses s’hauran solventat sense que hagis fet cap esforç!

Que tinguis èxit!

Núria Balliu Castanyer, Novembre 2015

*A Coaching para el Éxito, (2002), ed. Urano, trobaràs aquest i altres consells.

Perquè no aconseguim el que volem?

Si fessis un procés de coaching, en primer lloc analitzaríem la teva situació actual per tal de veure què t’agrada i què no et convenç del teu present, i en segon lloc, ens centraríem en allò que vols realment.

En alguns casos no és una tasca fàcil saber què vols en el fons del teu cor i sovint requereix temps tenir-ho clar. En tot cas, tan si aconsegueixes definir el que vols al 100 % com si necessites més temps per clarificar-ho, podem començar amb el procés que detallem a continuació i que et portarà, a poc a poc, cap un viatge amb tu mateix, amb paratges ben variats, amb diferents mitjans de transport (d’aquells d’alta velocitat que fa vertigen només de pensar-hi  i d’aquells que ens recorden, més a aviat, que piano piano si arriba lontano) i amb diferents companys.

La primera fase del coaching consisteix en descobrir les diferències entre la situació actual i la situació desitjada.  A continuació, t’acompanyaríem cap a la següent fase: inventar, crear, una sèrie d’accions encaminades al canvi, perquè tu mateix/a anessis veient com passar de la situació actual a la desitjada. En tercer lloc entraríem a la fase de produïr; que significa passar a l’acció posant en pràctica aquestes solucions pensades. I per últim, darrera fase, tocaria reflexionar, veuríem quines conseqüències ha tingut la opció dissenyada i duta a terme. Fins aquí sembla senzill però…

Per quèOrdre de vegades no passem a l’acció?

Bloquejar-nos i no aconseguir els objectius que ens proposem ens pot generar molta frustració. Això passa per varis motius, per exemple, perquè ens quedem al món de les idees; perquè no volem renunciar a determinades coses; perquè no tenim prous coneixements per dur a terme les accions definides; perquè no som prou persistents i ens cansem a mig camí; perquè no ens permetem equivocar-nos, etc.

Fredy Kofman, coach argentí reconegut internacionalment, identifica alguns dels enemics de l’aprenentatge que impedeixen aprendre el que cal per aconseguir els nostres objectius, entenent l’aprenentatge com la capacitat per aconseguir els resultats que un desitja.

 Aquests enemics es poden resumir en els següents punts:

  • La ceguesa sobre la pròpia incompetència
  • La por a mostrar que un no sap les coses, no sap fer-les, o necessita ajuda
  • La temptació de considerar-se una víctima i quedar lliure de la responsabilitat d’aprendre
  • L’arrogància de pretendre que un ja sap
  • La mandra per practicar amb diligència
  • La impaciència per aconseguir resultats immediats
  • La desconfiança en el mestre

Prendre consciència d’aquests entrebancs i veure quins són els que actuen més sobre nosaltres ens pot ser de gran utilitat a l’hora de fer-hi front. T’animo doncs a què facis una petita reflexió sobre el que t’impedeix a tu assolir determinats aprenentatges, és a dir, el que t’impedeix augmentar la capacitat per aconseguir els resultats que desitges. I bon viatge!

 Núria Balliu, Octubre 2015

Fomentar la motivació i l’entusisme

Ahir vaig estar a la xerrada que Victor Küppers va fer a Banyoles. Vaig riure d’allò més, a “carcajada limpia”, cosa que s’agraeix perquè anava amb la idea d’escoltar una xerrada més aviat tècnica amb continguts seriosos. I no, una vegada més els del públic vam poder comprovar que quan s’hi posa alegria i divertiment els conceptes quedAlegriaen molt més.

La lliçó d’ahir és que en el fons les coses bàsiques i importants per fomentar l’entusiasme són molt poques: l’actitud positiva, que allò important sigui realment el més important, temps per dedicar al que realment estimem i anar pel món amb alegria, amb un somriure per davant.

Les “cartes” de la vida ens venen donades, no podem canviar les circumstàncies, però sí que podem tenir una actitud o una altra a l’hora de gestionar-les. La manera de jugar és el que compte, siguin quines siguin les cartes.

I per últim, algunes paraules que afegeix Küppers per resumir la xerrada i que algunes tenen a veure amb les metodologies terapèutiques o sistemes de sanació com les constel·lacions familiars o Ho’oponopono són: “t’estimo”, “perdona”, “moltes gràcies”, “ets brutal”.

Un darrer consell: sempre que tinguis la oportunitat fes un elogi sincer a les persones del teu entorn. És una bona manera de potenciar la seva autoestima!

Núria Balliu, maig 2015

Constel·lacions familiars

Entrar al món de les constel•lacions és una porta que s’obra i no es tanca, en el bon sentit de l’expressió perquè ens dur cap a una presa de consciència que desencalla i augmenta el nostre benestar.

Com funcionen?
La presa de consciència que ens permet aquesta metodologia em sorprèn cada vegada més, per la seva rapidesa i efectivitat. Però “com funcionen?” és la pregunta més habitual. Com diu el meu mestre de constel•lacions organitzacionals, Cecilio Regojo, per explicar-ho d’una forma senzilla podem dir que consisteix en representar la situació que genera conflicte o malestar amb l’ajuda de diferents representants, per tal de veure coses que ja sabíem, però que no érem conscients de saber-les.

Quin és l’origen?
Bert Hellinger, conegut com el pare de les constel•lacions, és qui ha desenvolupat el mètode en la seva forma actual durant els darrers 20 anys. És un mètode basat en el pensament sistèmic que va desenvolupar Gregory Bateson i que s’ha utilitzat en el món de les teràpies, els equips o el coaching des de fa temps.
També podem parlar d’altres metodologies que tenen en compte la perspectiva sistèmica i que d’alguna manera han influenciat en les constel•lacions, com són el psicodrama de Jakob Moreno o les reconstruccions o estructures familiars de Virgina Satir.

Per a què serveixen les constel•lacions familiars?
Per prendre consciència dels “desajustos” que hi ha, o que hi ha hagut en el propi sistema familiar. Bert Hellinger, a través d’anys d’investigació i pràctica, fa una gran aportació amb la seva teoria sobre “Els ordres de l’amor”, que ens permet veure quins desordres del sistema impedeixen que flueixin les emocions, les relacions, la salut, l’èxit… en definitiva, la vida.
També s’han desenvolupat, paralel•lament a les familiars, les constel•lacions organitzacionals, que són una branca que s’aplica a empreses i altres organitzacions humanes amb l’objectiu de desencallar determinades dinàmiques (de desordre sistèmic, manca de reconeixement, manca d’agraïment), que frenen el desenvolupament sostenible de la organització.

Com puc saber-ne més?
Participant al proper taller. Contacta amb mi per a més informació.

Núria Balliu Castanyer

Cuida el teu nen interior!

Avui trobo enterrat a l’ordinador un article que havia començat a escriure per publicar al blog. És un regal trobar aquestes paraules quan ha passat més d’un any. Em satisfà comprovar que sí, que ho he aconseguit: aquell hàbit tan bàsic que em proposava un any enrere ja el tinc integrat. Aquest hàbit és quelcom tan necessari i essencial com “cuidar-me”. Aquí va l’article repescat del novembre del 2013:Nen_prat

Darrerament estic adquirint com a hàbit el cuidar-me. Cuidar-me i donar-me temps, amor, escalfor, carícies positives…

A través de les sessions de Shiatsu que rebo de la Xènia Ros m’adono que porto molt de temps “donant”, “donant”, “donant” i que, com diu ella, estic buida. “Estàs buida; prepara’t per rebre perquè quan no tens res més per donar significa que has de rebre per poder continuar donant”.

Paral•lelament inicio un procés de Coaching amb Elena Porté, i prenc consciència que el meu parany és no parar mai, no donar-me els merescuts descansos i estones per respirar i felicitar-me després de cada petit èxit. No em dono temps per “rebre”. Tan important és caminar com donar-se temps per parar a contemplar un paisatge, a respirar profundament, a estirar-se a terra sense cap més objectiu.

Si estàs llegint aquest article i et sents identificat/da, si vas sempre amb presses i no et dones petits descansos, petits premis durant el dia, això significa que no t’estàs estimant prou. Dóna’t permís per parar, reflexionar, observar, respirar, arribar als llocs abans d’hora i gaudir de l’espera amb calma. Pren-te el teu temps i et sentiràs amb més energia, més feliç de tu mateix/a i del teu entorn. I és que quan t’estimes hi surts guanyant.

Un dels fets més tràgics de la naturalesa humana és que tendim a postposar el viure. Somiem en algun jardí de roses màgic allà a l’horitzó, per comptes de gaudir de les roses que floreixen a la nostra finestra avui.
Dale Carnegie

Unes obres i un trasllat: com sobreviure?

El darrer mig any he passat per unes obres i un trasllat: una experiència que m’ha permès posar en pràctica tots els meus recursos personals i inventar-me els que no tenia.noia_trasllat

Els que hi heu passat ja sabeu de què va. Embrancar-se en una reforma o en una obra d’altre mena ens permet connectar amb un cúmul d’emocions, com són la ràbia de la injustícia (quan no ens fan el que volíem), la por de com quedarà (quan no confiem plenament amb el nostre criteri, amb la nostra elecció o amb el professional), l’alegria de la celebració (en cada final d’etapa, cada cosa bonica, cada pas).

L’estrés es fa present perquè tenim mil coses al cap, i els que treballem, som pares, i ens autogestionem l’obra encara ho tenim més complicat. Sembla que el dia hauria de tenir 48 hores i encara no acabaríem, oi?

La meva tasca com a coach m’ha permès disposar de recursos personals clau per superar les petites crisis, mantenir la calma i evitar emmalaltir perquè, tot i que sembli exagerat, pots acabar malalt.

Algunes reflexions que vull compartir amb vosaltres, sobretot amb els que passeu per una experiència semblant són que per sobreviure a una obra i un trasllat ens ajudarà molt:

– Adaptar-se al canvi i gestionar imprevistos. Quan el desastre és tan gros que no es pot tirar enrera, buscar quina és la solució. Sempre hi ha una solució que ens deixarà més o menys tranquils. És important trobar-la, negociar-la si cal amb l’industrial i gestionar la nostra enfadamenta de manera que puguem comunicar-ho des del “jo sento”.
– Ser organitzat i planificar les obres com si d’un projecte professional es tractés (calendarització, pressupost en fulla de càlcul, llista de tasques, reunions periòdiques…).
– Tenir molta paciència. Amb el ritme, amb els conflictes, amb la parella (acceptant que cadascú té la seva manera de veure i viure els aconteixements), amb els fills si n’hi ha.
– Tenir habilitats socials per tractar amb els industrials: una barreja d’assertivitat, determinació en el discurs i empatia, per no caure en la desesperació. És a dir, posar-se a la pell de l’industrial, acceptant la situació, també ens ajudarà.

En definitiva, són qualitats que ens ajuden en general a tenir una vida més fàcil i tranquil•la, més enllà de la situació en què ens trobem, i els moments difícils són ideals per posar-les en pràctica, per reflexionar sobre les que no tenim i per gaudir i agrair les que dominem.

Com dèia la cantant i actriu nordamericana Dinah Shore, No hi ha situacions desesperades, només gent que es desespera amb les situacions.

Beneficis de la Perspectiva sistèmica

La perspectiva sistèmica és una teoria que posa èmfasi en l’estudi de les relacions i els sistemes. No es limita a l’individu, sinó a entendre aquest dintre del seu propi sistema (familiar, laboral, social, etc). D’aquesta perspectiva neix, entre d’altres, la metodologia de les Constel.lacions familiars, que és molt potent a l’hora d’ajudar el client a veure representada la seva particular situació.

Constel·lacions familiars

Personalment, durant les sessions, aplico algunes eines de les Constel.lacions familiars en els processos de coaching. A vegades, amb els meus clients, reproduïm en un escenari fictici la situació que estem treballant (a través de papers a terra o de petites figures); d’aquesta manera es poden desencallar aspectes molt profunds de la persona i el client pot reconèixer i escenificar possibles solucions.

M’agrada aplicar la perspectiva sistèmica perquè parteix d’una mirada àmplia i oberta i ens permet veure com una relació poc fluïda amb el pare, amb la mare, amb els germans, amb els fills… ens dificulta les relacions i l’èxit a la vida. El que està encallat a la família es trasllada a tots els altres àmbits.

Segons Bert Hellinger, pare de les Constel·lacions familiars, podem parlar de les següent lleis sistèmiques:

  • L’equil·libri entre el donar i el rebre, necessari perquè tot flueixi a la nostra vida.
  • El dret a la pertinença: totes les persones tenen dret a pertànyer en el seu sistema i per tant a no sentir-se’n excloses.
  • La prevalença de qui va ser abans sobre qui va venir després.

Són premisses molt bàsiques però que ajuden a posar ordre, ja sigui a la família, a la vida social o en una organització i ens permeten per tant incrementar el propi benestar i el del nostre entorn.

Què és l’Anàlisi transaccional

L’Anàlisi transaccional és una teoria que explica la comunicació i les relacions des del punt de vista emocional: Anàlisi transaccional
ajuda el client, d’una manera ràpida i pràctica a entendre com es relaciona i interacciona amb ell mateix i amb els altres.

Ens podem relacionar des de l’estat Pare, l’estat Adult o l’estat Nen. Cada estat del jo és un conjunt de pensaments, sentiments i conductes coherents. Per exemple, si la persona està pensant, sentint i actuant en funció del que passa ara i aquí, al seu entorn, utilitzant tots els recursos disponibles com a persona madura, diem que es troba en el seu estat del jo Adult.

Com a coach acompanyo els meus clients perquè es puguin comunicar des d’aquest estat Adult – és a dir d’una manera eficaç i eficient i perquè reconeguin els avantatges i desavantatges de la seva forma de comprendre el món, relacionar-se i comunicar-se. També detectem, durant el procés, quins punts forts i punts febles tenen els seus estats Pare i Nen.

Eric Berne, psiquiatre canadenc que va desenvolupar aquesta teoria, va proporcionar així un mètode terapèutic molt efectiu per utilitzar amb individus, grups, parelles i famílies.

Aquest mètode, més enllà dels estats del jo ens aporta moltes altres eines, com la teoria de les carícies i el reconeixement, el guió de vida o els impulsors i permisos que permeten completar la visió de la persona d’una forma àmplia. Cada persona, a través dels missatges que ha anat rebent durant la infància s’identifica més o menys amb cada un d’aquests cinc impulsors:

– Sigues perfecte
– Complau
– Sigues fort
– Esforça’t
– Ves depressa

A través del treball personal podem anar detectant aquests impulsors i el client pot recuperar o adquirir aquells permisos que necessita per trobar l’equilibri en cada cas.

Alguns títols d’Eric Berne per saber-ne més:
– “Qué dice usted después de decir hola”? Grijalbo, 1999
– “Juegos en que participamos” RBA Libros, 2007

Núria Balliu Castanyer

El coaching, una filosofia de vida

Coaching

L’octubre del 2011 vaig començar a estudiar coaching i des d’aleshores la meva vida no ha parat de canviar, evolucionar, transformar-se cap a allò que realment vull fer, ser i sentir.

Què m’ha passat? D’alguns processos sóc conscient, d’altres encara no, ja que el meu procés de formació i recerca interior continua.  De mica en mica, de vegades amb més esforç, de vegades sense donar-me’n compte, he anat deixant enrera barreres que m’impedien desenvolupar-me fluidament per aconseguir el que en el fons del meu cor volia. I paral·lelament he anat adquirint eines, habilitats, que m’han permès actuar d’altres maneres. He pogut explorar nous camins per on mai havia passat i descobrir nous paisatges mentre em descobria a mi mateixa.

Això és el coaching. Passajar-se pel bosc de sempre observant noves plantes, nous ocells, noves persones que se’ns havien creuat i no havíem tingut en compte i atrevir-se a explorar nous boscos, planes, muntanyes i pels més agosarats… oceans.

Fins a quin punt canviem nosaltres o canvia la nostra percepció? La percepció hi juga un paper molt important. Quan ens posem unes “ulleres noves” per veure la realitat la nostra mirada des d’un altre punt de vista fa que “canviïn” les coses. En realitat el canvi més important es troba dins nostre. La nova mirada ens obra a una nova percepció i la nova percepció ens permet transformar la nostra actitud.

En quins àmbits és aplicable això? En tots. Si parlem de relacions, l’altra persona nota conscient o inconscientment aquest canvi d’actitud i es posiciona i actua també d’una nova manera que ens evoca al desenvolupament de cadascú de nosaltres i de la relació. Però si parlem de feina, economia, oci… el nou estat ens obra a múltiples oportunitats que fins aquell moment no vèiem, tot i tenir-les molt a prop.