Converteix les preocupacions en accions

Estàs preocupat/da per algun tema?Preocupacio

Tots tenim preocupacions més o menys sovint que de vegades ens superen i ens deixen enganxats en el pensament: els fills, la feina, el tema econòmic, la salut, els estudis, etc. Hi donem voltes i més voltes, ens arriben a treure la son i la calma durant el dia i tenim la sensació que no hi podem fer res.

Davant d’aquesta situació tenim diverses opcions. Podem quedar-nos en la preocupació i deixar-nos endur per la por, o bé podem aturar-nos un moment i posar-hi consciència.

I com ho fem?

És senzill. Anotem en un paper què és el que ens preocupa, exactament, i  a continuació analitzem sobre quines d’aquestes preocupacions podem fer alguna cosa. Com diu Stephen R. Covey, podem diferenciar les nostres preocupacions en tres grup:

Aquelles respecte les quals tenim un control directe.
Aquelles respecte les quals tenim un control indirecte (a través d’altres persones).
Aquelles respecte les quals no tenim cap tipus de control (per exemple coses del passat).
Centrem-nos en aquelles preocupacions sobre les quals podem fer alguna cosa i explorem què és el que podem fer. Prenem decisions i passem a l’acció.

Aquest petit exercici  ens permet ser proactius, és a dir, autoresponsabilitzar-nos i facilitar que les coses passin. Desencallar-nos, en definitiva.

Les preocupacions respecte les quals tenim un control indirecte i que poden tenir solució a través d’altres persones les podem abordar mitjançant habilitats socials com l’empatia, l’assertivitat, l’escolta.

I per últim, davant dels problemes sobre els quals no tenim cap tipus de control el que podem fer bàsicament és adoptar una actitud d’acceptació des de la calma per tal d’aprendre a conviure-hi.

Justifica’t per les teves limitacions i de ben segur seran teves. Richard Bach

Núria Balliu

Març 2017

Cuida el teu nen interior!

Avui trobo enterrat a l’ordinador un article que havia començat a escriure per publicar al blog. És un regal trobar aquestes paraules quan ha passat més d’un any. Em satisfà comprovar que sí, que ho he aconseguit: aquell hàbit tan bàsic que em proposava un any enrere ja el tinc integrat. Aquest hàbit és quelcom tan necessari i essencial com “cuidar-me”. Aquí va l’article repescat del novembre del 2013:Nen_prat

Darrerament estic adquirint com a hàbit el cuidar-me. Cuidar-me i donar-me temps, amor, escalfor, carícies positives…

A través de les sessions de Shiatsu que rebo de la Xènia Ros m’adono que porto molt de temps “donant”, “donant”, “donant” i que, com diu ella, estic buida. “Estàs buida; prepara’t per rebre perquè quan no tens res més per donar significa que has de rebre per poder continuar donant”.

Paral•lelament inicio un procés de Coaching amb Elena Porté, i prenc consciència que el meu parany és no parar mai, no donar-me els merescuts descansos i estones per respirar i felicitar-me després de cada petit èxit. No em dono temps per “rebre”. Tan important és caminar com donar-se temps per parar a contemplar un paisatge, a respirar profundament, a estirar-se a terra sense cap més objectiu.

Si estàs llegint aquest article i et sents identificat/da, si vas sempre amb presses i no et dones petits descansos, petits premis durant el dia, això significa que no t’estàs estimant prou. Dóna’t permís per parar, reflexionar, observar, respirar, arribar als llocs abans d’hora i gaudir de l’espera amb calma. Pren-te el teu temps i et sentiràs amb més energia, més feliç de tu mateix/a i del teu entorn. I és que quan t’estimes hi surts guanyant.

Un dels fets més tràgics de la naturalesa humana és que tendim a postposar el viure. Somiem en algun jardí de roses màgic allà a l’horitzó, per comptes de gaudir de les roses que floreixen a la nostra finestra avui.
Dale Carnegie

Unes obres i un trasllat: com sobreviure?

El darrer mig any he passat per unes obres i un trasllat: una experiència que m’ha permès posar en pràctica tots els meus recursos personals i inventar-me els que no tenia.noia_trasllat

Els que hi heu passat ja sabeu de què va. Embrancar-se en una reforma o en una obra d’altre mena ens permet connectar amb un cúmul d’emocions, com són la ràbia de la injustícia (quan no ens fan el que volíem), la por de com quedarà (quan no confiem plenament amb el nostre criteri, amb la nostra elecció o amb el professional), l’alegria de la celebració (en cada final d’etapa, cada cosa bonica, cada pas).

L’estrés es fa present perquè tenim mil coses al cap, i els que treballem, som pares, i ens autogestionem l’obra encara ho tenim més complicat. Sembla que el dia hauria de tenir 48 hores i encara no acabaríem, oi?

La meva tasca com a coach m’ha permès disposar de recursos personals clau per superar les petites crisis, mantenir la calma i evitar emmalaltir perquè, tot i que sembli exagerat, pots acabar malalt.

Algunes reflexions que vull compartir amb vosaltres, sobretot amb els que passeu per una experiència semblant són que per sobreviure a una obra i un trasllat ens ajudarà molt:

– Adaptar-se al canvi i gestionar imprevistos. Quan el desastre és tan gros que no es pot tirar enrera, buscar quina és la solució. Sempre hi ha una solució que ens deixarà més o menys tranquils. És important trobar-la, negociar-la si cal amb l’industrial i gestionar la nostra enfadamenta de manera que puguem comunicar-ho des del “jo sento”.
– Ser organitzat i planificar les obres com si d’un projecte professional es tractés (calendarització, pressupost en fulla de càlcul, llista de tasques, reunions periòdiques…).
– Tenir molta paciència. Amb el ritme, amb els conflictes, amb la parella (acceptant que cadascú té la seva manera de veure i viure els aconteixements), amb els fills si n’hi ha.
– Tenir habilitats socials per tractar amb els industrials: una barreja d’assertivitat, determinació en el discurs i empatia, per no caure en la desesperació. És a dir, posar-se a la pell de l’industrial, acceptant la situació, també ens ajudarà.

En definitiva, són qualitats que ens ajuden en general a tenir una vida més fàcil i tranquil•la, més enllà de la situació en què ens trobem, i els moments difícils són ideals per posar-les en pràctica, per reflexionar sobre les que no tenim i per gaudir i agrair les que dominem.

Com dèia la cantant i actriu nordamericana Dinah Shore, No hi ha situacions desesperades, només gent que es desespera amb les situacions.

Beneficis de la Perspectiva sistèmica

La perspectiva sistèmica és una teoria que posa èmfasi en l’estudi de les relacions i els sistemes. No es limita a l’individu, sinó a entendre aquest dintre del seu propi sistema (familiar, laboral, social, etc). D’aquesta perspectiva neix, entre d’altres, la metodologia de les Constel.lacions familiars, que és molt potent a l’hora d’ajudar el client a veure representada la seva particular situació.

Constel·lacions familiars

Personalment, durant les sessions, aplico algunes eines de les Constel.lacions familiars en els processos de coaching. A vegades, amb els meus clients, reproduïm en un escenari fictici la situació que estem treballant (a través de papers a terra o de petites figures); d’aquesta manera es poden desencallar aspectes molt profunds de la persona i el client pot reconèixer i escenificar possibles solucions.

M’agrada aplicar la perspectiva sistèmica perquè parteix d’una mirada àmplia i oberta i ens permet veure com una relació poc fluïda amb el pare, amb la mare, amb els germans, amb els fills… ens dificulta les relacions i l’èxit a la vida. El que està encallat a la família es trasllada a tots els altres àmbits.

Segons Bert Hellinger, pare de les Constel·lacions familiars, podem parlar de les següent lleis sistèmiques:

  • L’equil·libri entre el donar i el rebre, necessari perquè tot flueixi a la nostra vida.
  • El dret a la pertinença: totes les persones tenen dret a pertànyer en el seu sistema i per tant a no sentir-se’n excloses.
  • La prevalença de qui va ser abans sobre qui va venir després.

Són premisses molt bàsiques però que ajuden a posar ordre, ja sigui a la família, a la vida social o en una organització i ens permeten per tant incrementar el propi benestar i el del nostre entorn.

Què és l’Anàlisi transaccional

L’Anàlisi transaccional és una teoria que explica la comunicació i les relacions des del punt de vista emocional: Anàlisi transaccional
ajuda el client, d’una manera ràpida i pràctica a entendre com es relaciona i interacciona amb ell mateix i amb els altres.

Ens podem relacionar des de l’estat Pare, l’estat Adult o l’estat Nen. Cada estat del jo és un conjunt de pensaments, sentiments i conductes coherents. Per exemple, si la persona està pensant, sentint i actuant en funció del que passa ara i aquí, al seu entorn, utilitzant tots els recursos disponibles com a persona madura, diem que es troba en el seu estat del jo Adult.

Com a coach acompanyo els meus clients perquè es puguin comunicar des d’aquest estat Adult – és a dir d’una manera eficaç i eficient i perquè reconeguin els avantatges i desavantatges de la seva forma de comprendre el món, relacionar-se i comunicar-se. També detectem, durant el procés, quins punts forts i punts febles tenen els seus estats Pare i Nen.

Eric Berne, psiquiatre canadenc que va desenvolupar aquesta teoria, va proporcionar així un mètode terapèutic molt efectiu per utilitzar amb individus, grups, parelles i famílies.

Aquest mètode, més enllà dels estats del jo ens aporta moltes altres eines, com la teoria de les carícies i el reconeixement, el guió de vida o els impulsors i permisos que permeten completar la visió de la persona d’una forma àmplia. Cada persona, a través dels missatges que ha anat rebent durant la infància s’identifica més o menys amb cada un d’aquests cinc impulsors:

– Sigues perfecte
– Complau
– Sigues fort
– Esforça’t
– Ves depressa

A través del treball personal podem anar detectant aquests impulsors i el client pot recuperar o adquirir aquells permisos que necessita per trobar l’equilibri en cada cas.

Alguns títols d’Eric Berne per saber-ne més:
– “Qué dice usted después de decir hola”? Grijalbo, 1999
– “Juegos en que participamos” RBA Libros, 2007

Núria Balliu Castanyer

El coaching, una filosofia de vida

Coaching

L’octubre del 2011 vaig començar a estudiar coaching i des d’aleshores la meva vida no ha parat de canviar, evolucionar, transformar-se cap a allò que realment vull fer, ser i sentir.

Què m’ha passat? D’alguns processos sóc conscient, d’altres encara no, ja que el meu procés de formació i recerca interior continua.  De mica en mica, de vegades amb més esforç, de vegades sense donar-me’n compte, he anat deixant enrera barreres que m’impedien desenvolupar-me fluidament per aconseguir el que en el fons del meu cor volia. I paral·lelament he anat adquirint eines, habilitats, que m’han permès actuar d’altres maneres. He pogut explorar nous camins per on mai havia passat i descobrir nous paisatges mentre em descobria a mi mateixa.

Això és el coaching. Passajar-se pel bosc de sempre observant noves plantes, nous ocells, noves persones que se’ns havien creuat i no havíem tingut en compte i atrevir-se a explorar nous boscos, planes, muntanyes i pels més agosarats… oceans.

Fins a quin punt canviem nosaltres o canvia la nostra percepció? La percepció hi juga un paper molt important. Quan ens posem unes “ulleres noves” per veure la realitat la nostra mirada des d’un altre punt de vista fa que “canviïn” les coses. En realitat el canvi més important es troba dins nostre. La nova mirada ens obra a una nova percepció i la nova percepció ens permet transformar la nostra actitud.

En quins àmbits és aplicable això? En tots. Si parlem de relacions, l’altra persona nota conscient o inconscientment aquest canvi d’actitud i es posiciona i actua també d’una nova manera que ens evoca al desenvolupament de cadascú de nosaltres i de la relació. Però si parlem de feina, economia, oci… el nou estat ens obra a múltiples oportunitats que fins aquell moment no vèiem, tot i tenir-les molt a prop.