Viatge a la Índia

Quinze dies amb la família a la Índia, com tot bon viatge, m’han permès retrobar aquest gust per descobrir nous paisatges, nova gent i noves parts de mi mateixa.

L’aprenentatge en un viatge d’aquest tipus està garantit. Aprenentatge “exterior” a través de les converses amb la gent, el paisatge, l’idioma, les olors, els colors vius (portat a l’extrem en el cas de la Índia pel seu paisatge humà)… a nivell sensorial arribem en un punt àlgid. Els nostres sentits estan al màxim. Tenim totes les portes obertes a l’aprenentatge. I això ens permet també l’aprenentatge “interior”, retrobar-nos amb els nostres “fantasmes”, descobrir noves pors, dubtes, fortaleses i capacitats. Al llarg dels dies anem entenent una mica més qui som, què hi fem aquí i què volem.

Un bon viatge, tal i com jo l’entenc, ens permet viure plenament les emocions. Sortim de la rutina i esdevenim més vius, plens, presents. Tenim noves experiències i coneixem gent nova. Vivim moments d’il·lusió i també ens trobem ambColors_Índia la necessitat de superar algun repte. Ens trobem prenent decisions, vivint algun risc, sortint de la nostra zona de confort, en definitiva.

Sovint, a través de la formació i acompanyament que ofereixo treballem l’adquirir hàbits. Però tan important és establir bons hàbits com trencar la rutina. Quines experiències des de la teva infància recordes? Les del dia a dia o les d’aquell dia, moment, temporada que vas fer coses diferents de les que solies fer? Recordem el primer dia d’escola, la primera conversa amb aquella persona, el paisatge d’aquell viatge, … L’impacte en la nostra memòria és superior quan es tracta de quelcom nou, tal i com explica Fabricio Ballarini a La Contra de La Vanguardia. Els viatges, escapades, experiències noves ens permeten sortir de la rutina; són per tant un bon regal per fer-nos en molts sentits.

Tornant a la Índia, el que més m’ha sorprès és veure tanta gent junta, convivint amb diferents religions i costums (80,5% hindús, 13,40% musulmans, 2,3% cristians, 1,9% sikhs, 0,8% budistes, entre d’altres minories) i no haver vist ni una sola baralla amb quinze dies. Ni una cara de desgrat, ni una paraula més alta que l’altra…  cap sensació d’inseguretat. La zona a la que hem estat, al sud, ens ha resultat acollidora i amable a través de la seva gent.

Hem pogut retrobar l’escalfor de la família que apareix amb la convivència de les vacances, la relació entranyable amb els propers, l’amor incondicional dels fills i cap als fills.

Per últim, he après a valorar el que tinc, no tan en un sentit material sinó també espiritual. Apreciar lo meu i sentir el gust per tornar a casa ha sigut reconfortant per acabar el viatge amb un bon regust de boca, aromatitzat després de tantes espècies.

Bon viatge!

Núria Balliu Castanyer

Gener 2016