BLOG

El poder d’anar a poc a poc

20170703-SuperbledaA l’espectacle de la Súperbleda la pallassa Bleda parla de molts poders… entre els quals hi ha el “súperpoder” d’anar a poc a poc. Fa uns dies vam tenir l’ocasió de gaudir veient el seu espectacle i fer allò que ve tan de gust de vegades de seure i badar, com dèia Josep Pla. Sense presses. Sense córrer. Senzillament vivint el moment i empapant-nos de cada broma de la Bleda, de cada proposta per pensar i per riure, de cada detall de la seva bonica escenografia… una vegada més em va sorprendre la capacitat del clown per enriure-se’n de les petites misèries de la nostra vida, per connectar amb la pròpia tendresa, amb allò que necessita el nostre Nen interior i que el fa feliç.

El “súperpoder” d’anar a poc a poc… Que bonic aquest poder! I que poc que el posem en pràctica. Us imagineu poder fer totes les coses a poc a poc, és a dir, amb el temps que cada cosa requereix?

Des de l’Anàlisi Transaccional veiem que un dels impulsors que tenim les persones és el “ves depressa”. Alguna vegada teniu la sensació que ho heu de fer tot ràpid i com més coses alhora millor? Teniu la sensació de no tenir temps per un mateix ni per assolir una certa qualitat amb les tasques?

Anar així una temporada és sostenible però sempre, tota la vida, acaba sent esgotador. Si el proper any vols tenir temps per fer les coses a poc a poc, i vols poder fer tot allò que et proposes, aquí tens algunes propostes:

  • Prioritza: desfes-te d’allò que en el fons no és tan important per tu o pels teus.
  • Dóna’t temps per cada cosa. Està bé que et prenguis el temps que necessites en cada moment.
  • Simplifica: Vés a lo essencial.

En definitiva, fes-te la vida fàcil i gaudeix de cada moment.

Que siguis molt feliç!

Núria Balliu

Girona, 20 de desembre del 2017

Coaching sistèmic

Nuria_Balliu_coaching_sistemico_petit_2
Una de les eines que utilitzem amb coaching sistèmic és la representació de la situació problemàtica amb figures.

Tal i com explico als meus alumnes dels Graus d’Educació i Treball Social, aquesta metodologia té molts avantatges ja que permet a la persona que acompanyem veure la situació des de fora, amb una nova perspectiva, i alhora ens aporta molta informació als professionals que l’acompanyem per tal d’oferir més qualitat a la nostra tasca. L’objectiu sempre és el mateix: que la persona vagi descobrint el que li passa, amb la nostra ajuda per tal de posar-hi remei. Que pugui ser el màxim d’autònoma en la solució dels seus problemes per tal que nosaltres anem “desapareixent” o anem espaiant l’ajuda fins que ja no sigui necessària.

A nivell metodològic, per una banda, les figures utilitzades des d’una òptica sistèmica, ens permeten veure la distància o apropament “mental” de les relacions, la percepció que tenim sobre com ens posicionem amb els demés i vicebersa, la importància o desinterés que posem a les nostres relacions… Per altra banda, també ens permeten enfocar la solució: construir-la, d’alguna manera, previsualitzar-la. Això ens és de gran ajuda per a passar a l’acció a la vida real.

Si necessiteu veure les coses més clares i ho voleu provar, sol•liciteu la vostra sessió de coaching amb figures clicant aquí!

Núria Balliu
7 de desembre del 2017

 

Com rebaixar la tensió?

Les situacions d’incertesa, com la que estem vivint actualment, sovint ens provoquen sentiments d’angoixa i neguit que interfereixen en la nostra vida quotidiana. Us explico a continuació algunes tècniques que podeu aplicar fàcilment per rebaixar la tensió i recuperar la calma.

Primer de tot és important que escolteu les vostres emocions. Algunes de les emocions que podem sentir aquests dies són:

Consternació. Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe. La consternació és una barreja de tristesa profunda i ràbia cap a un fet ocorregut. Podem sentir-la quan veiem imatges de violència cap a persones pacífiques o quan sentim una gran injustícia que posa en perill la pèrdua dels nostres drets.

Tristesa. Sentim tristesa davant una pèrdua. Podem sentir-nos tristos per haver perdut la integritat, la sensació de seguretat, dignitat i respecte d’altres persones cap a nosaltres.

Ràbia. El sentiment de ràbia apareix davant d’una injustícia. La ràbia ens permet reaccionar i posar límits. La ràbia en si mateixa, com les altres emocions, no és positiva ni negativa però es pot gestionar de forma positiva o negativa. Si responem des de la ràbia amb violència, agredint psíquicament o física altres persones o objectes materials els resultats poden ser molt negatius i quedar el problema sense solventar, o in crescendo. En canvi, si gestionem la ràbia de forma positiva podem aconseguir grans canvis. De totes les emocions és la que ens ajuda més a passar a l’acció. Gestionar-la positivament significa posar aquells límits necessaris per defensar els nostres valors i el nostre terreny físic i psicològic.

Por. Sentim por davant d’un perill o situació desconeguda. La por ens permet protegir-nos. La por davant la incertesa, però, no és una por racional cap a una cosa en concret perquè en realitat no sabem el que passarà. Quan la incertesa es gestiona de forma negativa i això ho fan moltes persones alhora es pot convertir en pànic a nivell social. Aquesta actitud no ajuda a millorar la situació sinó tot el contrari.

Què hi podem fer, doncs?

Viure amb tota la normalitat que puguem dintre les circumstàncies. Tal i com expliquen alguns psicòlegs aquests dies, es tracta de seguir fent les activitats del dia a dia en la mesura que puguem. Caminar o practicar esport, quedar amb els amics o família, fer activitats culturals, etc. ens ajudarà a mantenir el ritme del dia a dia i sentir-nos més feliços i acompanyats. A més a més, si us continueu sentint neguitejats, podeu posar en pràctica les següents tècniques de meditació i relaxació.

Exercicis concrets per rebaixar la tensió:

Durant el dia: seu en un lloc tranquil on puguis col•locar l’esquena recta de manera que els òrgans respiratoris i digestius tinguin l’espai necessari per funcionar correctament. A continuació tanca els ulls i fixa’t amb la teva respiració. Com entra l’aire per les narines, com omple els pulmons i com surt. Posa l’atenció en aquest moviment i cada vegada que t’adonis que has perdut l’atenció, torna-hi sense jutjar-te.

Abans d’anar a dormir: fixa’t en com reposa el teu cos sobre el matalàs. Fixa’t en com pesa cada una de les extremitats, començant pels peus i acabant pel cap. Fes un escàner mental del teu cos i ves deixant que es relaxi cada part per la que passes amb la mirada. Continua respirant.

Al matí, quan t’aixequis: seu en un lloc tranquil on puguis col•locar l’esquena recta. Tanca els ulls i visualitza’t a tu en el futur en plena forma física i emocional. Imagina’t que estàs bé. Que tot està bé al teu voltant. Estàs somrient i pots sentir pau i tranquil•litat. Respira aquestes emocions positives.

Així doncs, com a conclusió, recordeu que escoltar com ens sentim, com estem, és el primer pas. A continuació, acceptar les nostres emocions, respirar-les i seguir vivint el dia a dia compartint i aprenent a conviure amb aquests sentiments. I per últim, posar en pràctica aquests hàbits de respiració, relaxació i pensament positiu, que podeu practicar cada dia de forma gratuïta i dedicant-hi tan sols uns minuts. Us seran de gran ajuda per rebaixar els nivells de tensió i poder prendre així les decisions adequades en cada moment.

En cas d’estar interessat/da en sessions de relaxació i meditació clica aquí i fes-nos-ho saber.

Que tingueu salut i serenor!

Girona, 27 d’octubre de 2017

Converteix les preocupacions en accions

Estàs preocupat/da per algun tema?Preocupacio

Tots tenim preocupacions més o menys sovint que de vegades ens superen i ens deixen enganxats en el pensament: els fills, la feina, el tema econòmic, la salut, els estudis, etc. Hi donem voltes i més voltes, ens arriben a treure la son i la calma durant el dia i tenim la sensació que no hi podem fer res.

Davant d’aquesta situació tenim diverses opcions. Podem quedar-nos en la preocupació i deixar-nos endur per la por, o bé podem aturar-nos un moment i posar-hi consciència.

I com ho fem?

És senzill. Anotem en un paper què és el que ens preocupa, exactament, i  a continuació analitzem sobre quines d’aquestes preocupacions podem fer alguna cosa. Com diu Stephen R. Covey, podem diferenciar les nostres preocupacions en tres grup:

Aquelles respecte les quals tenim un control directe.
Aquelles respecte les quals tenim un control indirecte (a través d’altres persones).
Aquelles respecte les quals no tenim cap tipus de control (per exemple coses del passat).
Centrem-nos en aquelles preocupacions sobre les quals podem fer alguna cosa i explorem què és el que podem fer. Prenem decisions i passem a l’acció.

Aquest petit exercici  ens permet ser proactius, és a dir, autoresponsabilitzar-nos i facilitar que les coses passin. Desencallar-nos, en definitiva.

Les preocupacions respecte les quals tenim un control indirecte i que poden tenir solució a través d’altres persones les podem abordar mitjançant habilitats socials com l’empatia, l’assertivitat, l’escolta.

I per últim, davant dels problemes sobre els quals no tenim cap tipus de control el que podem fer bàsicament és adoptar una actitud d’acceptació des de la calma per tal d’aprendre a conviure-hi.

Justifica’t per les teves limitacions i de ben segur seran teves. Richard Bach

Núria Balliu

Març 2017

Viatge a la Índia

Quinze dies amb la família a la Índia, com tot bon viatge, m’han permès retrobar aquest gust per descobrir nous paisatges, nova gent i noves parts de mi mateixa.

L’aprenentatge en un viatge d’aquest tipus està garantit. Aprenentatge “exterior” a través de les converses amb la gent, el paisatge, l’idioma, les olors, els colors vius (portat a l’extrem en el cas de la Índia pel seu paisatge humà)… a nivell sensorial arribem en un punt àlgid. Els nostres sentits estan al màxim. Tenim totes les portes obertes a l’aprenentatge. I això ens permet també l’aprenentatge “interior”, retrobar-nos amb els nostres “fantasmes”, descobrir noves pors, dubtes, fortaleses i capacitats. Al llarg dels dies anem entenent una mica més qui som, què hi fem aquí i què volem.

Un bon viatge, tal i com jo l’entenc, ens permet viure plenament les emocions. Sortim de la rutina i esdevenim més vius, plens, presents. Tenim noves experiències i coneixem gent nova. Vivim moments d’il·lusió i també ens trobem ambColors_Índia la necessitat de superar algun repte. Ens trobem prenent decisions, vivint algun risc, sortint de la nostra zona de confort, en definitiva.

Sovint, a través de la formació i acompanyament que ofereixo treballem l’adquirir hàbits. Però tan important és establir bons hàbits com trencar la rutina. Quines experiències des de la teva infància recordes? Les del dia a dia o les d’aquell dia, moment, temporada que vas fer coses diferents de les que solies fer? Recordem el primer dia d’escola, la primera conversa amb aquella persona, el paisatge d’aquell viatge, … L’impacte en la nostra memòria és superior quan es tracta de quelcom nou, tal i com explica Fabricio Ballarini a La Contra de La Vanguardia. Els viatges, escapades, experiències noves ens permeten sortir de la rutina; són per tant un bon regal per fer-nos en molts sentits.

Tornant a la Índia, el que més m’ha sorprès és veure tanta gent junta, convivint amb diferents religions i costums (80,5% hindús, 13,40% musulmans, 2,3% cristians, 1,9% sikhs, 0,8% budistes, entre d’altres minories) i no haver vist ni una sola baralla amb quinze dies. Ni una cara de desgrat, ni una paraula més alta que l’altra…  cap sensació d’inseguretat. La zona a la que hem estat, al sud, ens ha resultat acollidora i amable a través de la seva gent.

Hem pogut retrobar l’escalfor de la família que apareix amb la convivència de les vacances, la relació entranyable amb els propers, l’amor incondicional dels fills i cap als fills.

Per últim, he après a valorar el que tinc, no tan en un sentit material sinó també espiritual. Apreciar lo meu i sentir el gust per tornar a casa ha sigut reconfortant per acabar el viatge amb un bon regust de boca, aromatitzat després de tantes espècies.

Bon viatge!

Núria Balliu Castanyer

Gener 2016

Un Nadal present

Nadal_mindfulness

Present i Nadal sona a regal però no, en realitat no em refereixo a regals. Aquests tipus de presents més aviat ens atabalen, ofusquen, estressen, ens generen preocupació per “quan tindré temps d’anar-hi”, per la nostra butxaca, per si faig això o lo altre, per si cal o no cal, etc. Quin mal de cap!

Relaxem-nos! Em refereixo just al contrari. Un Nadal ple de presència és un Nadal on gaudim de cada moment, de cada espai, de cada persona, de cada olor, soroll, rialla… un Nadal durant el qual ens sentim vius i vives. I això és molt més que un regal per la gent que ens envolta. Ser-hi, senzillament ser-hi plenament, escoltar activament, disfrutar al cent per cent sense presses, amb calma i tanquil•litat. Quin gran regal!

Desitjo que aquestes festes i més enllà visquis plenament cada moment, disfrutant de l’ara i l’aquí, sigui quina sigui la situació. Perquè cada experiència és una font d’aprenentatge sense límits. Per això et desitjo que estiguis present, aquest Nadal i tots els que vindran.

Una forta abraçada i que comencis l’any amb bon peu,

Núria, desembre 2016

 

Queda molt per aprendre

Educación_social

Divendres passat es celebrava a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG els 30 anys del naixement de l’Escola d’Educadors Especialitzats de les comarques gironines.

Va ser un acte emocionant i emotiu com feia temps que no vivia.

Recordar tots aquells valors i maneres d’entendre el món que m’han portat al dia d’avui a “acompanyar” persones, equips i organitzacions em feia vibrar de goig. Vaig sentir un profund agraïment per la Fundació SER.GI i per totes les persones que des d’allà em van transmetre els valors profunds de l’educació tal i com els entenia en Toni Julià.

“Ara se’n diu coaching”, criticaven alguns, volent denunciar una banalització de les formes. I és que la paraula s’ha posat tan de moda que molts s’hi han apuntat ràpidament. Amb o sense formació, amb o sense humanitat, amb o sense interessos estrictament econòmics més enllà de lluitar i apostar per un món millor ple de persones més felices… sota la paraula coach trobem persones i professionals molt variats, amb interessos molt variats.

Jo continuo pensant que el nom no fa la cosa… i em sento tan propera i mesclada, sí, sí, mesclada seria la paraula, fusionada, amb tot el que es va anar dient sobre la figura de l’educador que reafirmo la meva felicitat de dedicar-me a aquesta professió d’acompanyament, basada en el respecte, l’escolta, l’estar present en definitiva per potenciar l’autonomia, la consecució d’objectius i la felicitat de l’altre .

El fet que els estudiants que van tenir paraula des de la taula defensessin, entre altres coses com la necessitat d’un esperit crític, la necessitat de l’autoconeixement en la professió de l’educador social m’omple de satisfacció i em permet anar confirmant aquest interès creixent en millorar-se a un mateix per acabar millorant el món.

Em va encantar una cita de Makárenko que va sorgir d’una de les ponents que ve a dir que la tasca de l’educador, (i aquí podríem dir mestre, coach, terapeuta, etc.) és ajudar a la persona a ser el millor adult possible que pot arribar a ser perquè pugui així viure molt més bé amb ell mateix i amb el seu entorn.

M’hi sento plenament identificada i espero que vosaltres també!

Núria Balliu Castanyer

Docent UdG

Girona, 16 de novembre del 2016

Quina ràbia!

rabiaQuè et diu aquestes paraules? Ressona amb tu aquesta expressió? La sents sovint? Ets capaç de verbalitzar-la?

Cada família, cada persona, té una relació diferent amb les emocions. La ràbia, per exemple, no sempre és ben vista i de vegades mirem d’amagar-la tan com podem. Imagina’t que vols amagar un suro a sota l’aigua…. què passaria després de tots els teus esforços? Tard o d’hora acabaria sortint per algun costat i tu no en sortiries massa ben parada, oi? Quan sortís, com més l’haguéssim enfonsat, amb més força apareixeria a la superfície. Bé, doncs obviar, amagar, reprimir la ràbia no ens ajuda. Ara bé, podem aprendre a gestionar-la de tal manera que sigui una ajuda per créixer i desenvolupar-nos, per conèixer-nos millor i prendre consciència i viure-la d’una manera tan natural i equilibrada que la majoria de vegades serà imperceptible fins i tot pel teu entorn, perquè hi ha moltes maneres d’enfadar-nos, sí, sí. Ens podem enfadar sense necessitat de cridar o “muntar un número”.

Ser capaç de sentir, prendre consciència i verbalitzar són els passos adequats per posar fil a l’agulla i començar a gestionar les pròpies emocions.

La ràbia és l’emoció més adequada per a passar a l’acció. Quan sentim ràbia, tot el nostre cos es posa en marxa: augmenta el rec sanguini a les mans, el cor batega més fort, puja el to de veu, sentim més calor i energia. I perquè ens serveix tot això? Cada emoció té una funció. Cada emoció ens ajuda en alguna cosa. Per això és tant important escoltar-la i gestionar-la. La ràbia, per exemple, ens indica que necessitem posar algun límit. Ens ajuda a autoafirmar-nos i defensar el nostre terreny físic i psicològic. Si escoltem aquesta emoció i posem remei al límit que ens cal posar, serà molt més fàcil gestionar l’enfadament des d’una manera madura i tranquil·la.

Et proposo un exercici: agafa paper i llapis i fes tres columnes… a la primera columna anota aquelles situacions en les quals sents que estàs vivint una situació injusta. Podem sentir-ho amb situacions molt diverses, per exemple, quan donem més del que rebem, quan no ens sentim respectats o escoltats… Aleshores, a la segona columna anota què és exactament el que et fa sentir ràbia. I per últim a la tercera columna anota el límit que pots posar i que per ara no estaves posant. Cal que sigui un límit que puguis posar tu.

Núria Balliu

Setembre 2016

Constel·lacions amb cavalls

Cada primavera i tardor la meva activitat al voltant dels cavalls reapareix gairebé per art de màgia. Hivern i estiu els clients que acompanyo es refugien a l’escalfor de la consulta, o a la fresca de l’interior i sembla que deixen pels cavalls el fred i la calor.

Fa uns dies vaig tenir la sort de comptar amb un bon grapat d’amics 2016_05_05_CapSetmana_conste_cavalls (20)i amigues per posar en pràctica les constel·lacions familiars i organitzacionals amb cavalls. En realitat, quan fem coaching amb cavalls, sovint els animals entren en constel·lació, depenent del tema que estem tractant i del que representa cada cavall. Però quan parlem de constel·lacions enlloc de coaching, podem viatjar més cap allò profund i deixem de banda algunes activitats més enfocades a aspectes pràctics.

És increïble veure com responen els cavalls a cada canvi intern del client. Una frase dita amb intenció cap a l’animal (que està representant algú del nostre sistema familiar o d’algun altre sistema del qual formem part – feina, amics, escola…-), pot fer moure un o varis animals de 500 kg, com per art de màgia. Però no es tracta precisament de màgia. Senzillament capten el nostre nivell de vibració interna. Són uns mestres en captar la incongruència, de manera que quan no hi ha una coherència entre el que fem, sentint i pensem, ens ho indiquen. Mentre hi ha confusió, la constel·lació no avança. Quan ens comencem a ordenar internament, els cavalls responen. I aquests moments són extremadament emocionants. T’atreveixes a provar-ho?

2016_05_05_CapSetmana_conste_cavalls (10)Aprofito aquest post per agrair als companys de constel·lacions organitzacionals – les Montses, els Davids, la Rosa Mari, la Núria- la seva companyia, a la Mònica Enero l’espai i col·laboració, i també als cavalls i al seu propietari, en Quim, perquè sense ells no hagués estat possible!

Gràcies i seguim!

Núria Balliu

Girona, maig 2016

Visualitza el teu futur

Si t’agrada el coaching i et ve de gust fer-te auto coaching, a continuació et proposo un exercici de visualització per focalitzar-te cap al teu futur.

lotus-1205631_960_720

 

En cas que llegeixis habitualment el blog probablement hauràs fet l’exercici de la carta a l’inconscient que publicàvem al principi d’aquest any. Bé, tan si l’has fet com si no, ara pots fer aquesta visualització. Si veus que et costa entrar en matèria, et proposo que facis primer la carta a l’inconscient i a continuació, la setmana següent, per exemple, visualitzis el teu futur.

 

Els passos a seguir són els següents:

1er. Troba un moment i un lloc tranquil, que estiguis sol i disposis d’una estona per tu. Amb una hora pot ser suficient. Agafa paper i llapis i escriu de forma espontània, anotant el primer que et vingui al cap, sense quedar-te enganxat en el pensament…

  • Quins són els principals valors de la teva vida. Què és allò realment important per a tu.
  • Quines coses faries si et diguessin que et queda mig any de vida. Què prioritzaries?
  • Quina és la part més important de la teva vida actual. Què és el que més valores de tu, dels demés i del teu entorn?

2on. Posa’t còmode i tanca els ulls. Imagina’t que estàs a un lloc molt agradable per a tu, fixa’t en com és el teu entorn. Com és el paisatge? Quins sorolls sents? Quines olors hi ha? Quina temperatura? Com estàs tu internament en aquest entorn? Visualitza’t a tu en aquest paisatge durant almenys 5 minuts i connecta amb totes aquestes sensacions.

3er. Quan sentis que has pogut connectar amb aquest entorn escollit, fes un salt mental en el temps i visualitza’t en el futur que tu desitgis. En aquell futur que t’agradaria estar en un temps raonable.

4art. En aquest futur que estàs visualitzant, on ets tu? Amb qui estàs? Què estàs fent? De nou connecta amb el que senten els teus sentits i en com estàs internament. Queda’t tanta estona com necessitis gaudint d’aquest futur i quan sentis que és suficient per tu, torna a poc a poc i obre els ulls.

5è. Agafa’t una estona per estar tranquil/la i fer el que et vingui de gust. Si vols pots continuar escrivint idees que t’hagin vingut al cap.

6è. Per acabar, fes una llista d’accions que pots començar a fer per anar cap a aquest futur desitjat. Si són grans projectes, divideix-los amb petits passos.

Aquest exercici et pot ajudar a centrar-te en el que realment vols. Sigues creatiu, dóna’t permís per pensar en el futur que realment vols i sigues raonable a l’hora de definir el quan i el com.

Gràcies per acompanyar-me en aquest blog i deixar-te acompanyar,

Núria Balliu i Castanyer

Girona, març 2016