BLOG

Què és l’Anàlisi transaccional

L’Anàlisi transaccional és una teoria que explica la comunicació i les relacions des del punt de vista emocional: Anàlisi transaccional
ajuda el client, d’una manera ràpida i pràctica a entendre com es relaciona i interacciona amb ell mateix i amb els altres.

Ens podem relacionar des de l’estat Pare, l’estat Adult o l’estat Nen. Cada estat del jo és un conjunt de pensaments, sentiments i conductes coherents. Per exemple, si la persona està pensant, sentint i actuant en funció del que passa ara i aquí, al seu entorn, utilitzant tots els recursos disponibles com a persona madura, diem que es troba en el seu estat del jo Adult.

Com a coach acompanyo els meus clients perquè es puguin comunicar des d’aquest estat Adult – és a dir d’una manera eficaç i eficient i perquè reconeguin els avantatges i desavantatges de la seva forma de comprendre el món, relacionar-se i comunicar-se. També detectem, durant el procés, quins punts forts i punts febles tenen els seus estats Pare i Nen.

Eric Berne, psiquiatre canadenc que va desenvolupar aquesta teoria, va proporcionar així un mètode terapèutic molt efectiu per utilitzar amb individus, grups, parelles i famílies.

Aquest mètode, més enllà dels estats del jo ens aporta moltes altres eines, com la teoria de les carícies i el reconeixement, el guió de vida o els impulsors i permisos que permeten completar la visió de la persona d’una forma àmplia. Cada persona, a través dels missatges que ha anat rebent durant la infància s’identifica més o menys amb cada un d’aquests cinc impulsors:

– Sigues perfecte
– Complau
– Sigues fort
– Esforça’t
– Ves depressa

A través del treball personal podem anar detectant aquests impulsors i el client pot recuperar o adquirir aquells permisos que necessita per trobar l’equilibri en cada cas.

Alguns títols d’Eric Berne per saber-ne més:
– “Qué dice usted después de decir hola”? Grijalbo, 1999
– “Juegos en que participamos” RBA Libros, 2007

Núria Balliu Castanyer

El coaching, una filosofia de vida

Coaching

L’octubre del 2011 vaig començar a estudiar coaching i des d’aleshores la meva vida no ha parat de canviar, evolucionar, transformar-se cap a allò que realment vull fer, ser i sentir.

Què m’ha passat? D’alguns processos sóc conscient, d’altres encara no, ja que el meu procés de formació i recerca interior continua.  De mica en mica, de vegades amb més esforç, de vegades sense donar-me’n compte, he anat deixant enrera barreres que m’impedien desenvolupar-me fluidament per aconseguir el que en el fons del meu cor volia. I paral·lelament he anat adquirint eines, habilitats, que m’han permès actuar d’altres maneres. He pogut explorar nous camins per on mai havia passat i descobrir nous paisatges mentre em descobria a mi mateixa.

Això és el coaching. Passajar-se pel bosc de sempre observant noves plantes, nous ocells, noves persones que se’ns havien creuat i no havíem tingut en compte i atrevir-se a explorar nous boscos, planes, muntanyes i pels més agosarats… oceans.

Fins a quin punt canviem nosaltres o canvia la nostra percepció? La percepció hi juga un paper molt important. Quan ens posem unes “ulleres noves” per veure la realitat la nostra mirada des d’un altre punt de vista fa que “canviïn” les coses. En realitat el canvi més important es troba dins nostre. La nova mirada ens obra a una nova percepció i la nova percepció ens permet transformar la nostra actitud.

En quins àmbits és aplicable això? En tots. Si parlem de relacions, l’altra persona nota conscient o inconscientment aquest canvi d’actitud i es posiciona i actua també d’una nova manera que ens evoca al desenvolupament de cadascú de nosaltres i de la relació. Però si parlem de feina, economia, oci… el nou estat ens obra a múltiples oportunitats que fins aquell moment no vèiem, tot i tenir-les molt a prop.