Categoria: General

Què passaria si per un moment es parés el món i et dediquessis un temps. En silenci, tu amb tu? El mindfulness et pot ajudar a fer-ho possible.

De vegades, però, aquesta pregunta ens pot fer sentir una onada d’espant al ventre, quan passem les hores, els dies i els anys atrafegats amb una cosa darrera l’altra. Quan ens costa viure el present perquè estem massa ocupats volent canviar el passat o preocupant-nos pel futur.

A través dels diferents programes que tinc engegats (Mindfulness Natura i Mindfulness per la reducció de l’estrès MBSR) t’acompanyo a un encontre saludable amb tu mateix, que et permetrà tenir cura de tu mateix i també millorar les relacions amb el teu entorn . D’una manera senzilla, a través d’explicacions, pràctica, de vegades àudios per escoltar a casa, vas aprenent i vas integrant una sèrie de tècniques que et permeten posar consciència en com et comuniques, com gestiones les emocions i a què dediques el teu temps. A mesura que van passant les setmanes, vas guanyant concentració i atenció en el que fas cada moment, i determinació a l’hora de discernir a què vols dedicar el teu temps. La comunicació amb tu mateix i amb el teu entorn es fa més fàcil perquè aprens a veure la cara senzilla de les situacions i de les relacions. T’és més fàcil deixar anar i ser més flexible i amable amb tu i els altres.

El mindfulness neix als Estats Units, des de l’àmbit mèdic, fa 40 anys, amb la necessitat de donar resposta a situacions on la medicina no podia arribar. Ja fos perquè hi havia un dolor emocional o un dolor físic crònic sobre el qual no existia tractament, o bé perquè es volia prevenir malalties causades per l’estrès.

Quan patim estrès d’una manera força seguida, ja sigui per la nostra personalitat o bé per la demanda de l’entorn en el que vivim (una feina on necessitem sortir de la nostra zona de confort contínuament, una situació de crisi a nivell familiar, una situació personal complexa…), el nostre cos se’n recent, igualment que el nostre pensament i les nostres emocions.

El mindfulness, que significa atenció plena, recull pràctiques mil•lenàries orientals com la meditació, la relaxació o el ioga, estudiant-les i adaptant-les a programes pensats per reduir l’estrès en la nostra vida occidental.

Si no ho has fet mai, vine a provar aquesta experiència!

Més informació sobre el Programa MBSR (Reducció de l’estrès en 8 sessions) online o presencial

Més informació sobre el Programa Mindfulness Natura i retir d’un dia

Núria Balliu Castanyer

Vilafreser, 30 de setembre del 2020

T’atrau la natura i t’agradaria provar com és fer un procés de coaching a la natura?                                                           

Imagina’t que estàs en un estat neguitós, d’agobiament per l’accés de feina, per aquest conflicte amb una persona propera o bé amb preocupació per una decisió que has de prendre. Tens aquest tema que no et deixa dormir al cap i et treu energia i temps per dedicar al que realment t’importa.

Arribes a la meva consulta a través d’un paisatge de prats verds, grocs, vermells de roselles, un petit poblet i el Pirineu al fons. Aparques just davant, amb tota la calma. Respires profundament. L’aire és fresc, net de contaminació. Hi ha silenci. Comença us espai per tu.
Mentre caminem, si prefereixes caminar que està dintre la consul

ta, anem parlant i avançant en la sessió. Mica en mica et vas calmant, et vas centrant en tu i en el que necessites, pots expressar el que sents, els dubtes que tens, les decisions importants que vols prendre i que tens encallades. La natura t’ajuda a desconnectar del teu entorn diari i a connectar amb tu mateix.

Jo et vaig fent preguntes per posar llum i anar clarificant, madurant el tema, veure’l des d’un altre angle. Quan t’encalles amb pensaments recurrents, ens aturem i fem algun exercici de mindfulness. Els sons dels ocells, el cruixir dels arbres, l’aire fresc t’ajuden a aturar-te, respirar i seguir endavant.

I a mesura que avança la sessió sents més lleugeresa. Vas traient l’aigua clara del que et passa, el que necessites tu i el teu entorn. Et sents escoltat, escoltada.

Mentre tornem cap al poble, enfoquem què és el que faràs els propers dies en relació a l’objectiu que t’has marcat. I marxes sabent que tens un full de ruta, una alternativa, unes accions per dur a terme i avançar, per aconseguir més benestar.

Aquesta és una molt bona opció en aquesta etapa de confinament, perquè puguis cuidar-te i avançar en els teus objectius sense risc de contagis. Les sessions es fan molt a prop de Girona, a l’aire lliure i mantenint la distància de seguretat indicada en cada moment.

Reserva la teva plaça o demana més informació

Núria Balliu i Castanyer

Girona, 4 d’agost del 2020

Has fet mai una constel·lació familiar? T’agradaria saber què són o viure un taller en directe?

La millor manera de conèixer les constel·lacions familiars és participant a un taller. Es tracta d’una metodologia per resoldre conflictes i desencallar situacions de forma individual o amb grup.

Imagina’t que tens una sensació de malestar sobre un tema no resolt: una relació de parella que no s’ha tancat bé, un tema de salut que et perjudica, una pressió a la feina, alguna decisió que necessites prendre i no arriba mai… Necessites una nova visió o bé una empenta per desencallar.

Perquè tinguis una idea més clara de què estic parlant, t’explico algunes situacions on he pogut acompanyar a través de les constel·lacions:

• Mares preocupades pels seus fills menors d’edat.
• Relacions de parella: persones que no se sentien a gust amb la seva relació de parella o que estaven aferrades a una relació anterior. També persones que estaven encallades a l’hora de començar una nova relació.
• Persones que necessitaven guanyar més força, determinació, empoderament en lo personal, professional o en la vida en general.
• Quan no acabem de trobar el nostre lloc en algun àmbit de la nostra vida.
• En moments en què volíem prendre una decisió important i necessitàvem més informació sobre la situació i sentiments de les persones implicades.
• Quan, des d’un càrrec de responsabilitat, s’ha necessitat “ordenar” l’equip, trobar un lloc per cadascú, valorar qui està preparat per fer què.

Molt bé, ara potser t’he aclarit una mica més en què et pot ajudar una constel·lació.

I a continuació com ho fem?

És tan senzill com apuntar-te a un dels tallers que faig mensualment, o si prefereixes fer-ho individualment, demanar la teva cita.

Una vegada ens trobem, m’expliques breument el tema i el representem amb l’ajuda del grup, o amb figures, si ho fem individualment.

Explorem els sentiments, situacions, pensaments, actituds de cada persona implicada en el conflicte. Amb molt de respecte i confidencialitat anem veient com la constel·lació ens mostra els nusos presents en aquella situació (paraules no dites, emocions reprimides, sentiments no expressats, dolor acumulat) i mica en mica, a través de moviments i algunes paraules clau, la constel·lació va fluint harmònicament per aconseguir un major equilibri en el sistema representat. Ja sigui una família, parella, amistat, equip o projecte.

Les constel·lacions familiars, des de la meva visió, sempre són per bé. Ens ajuden a conèixer-nos una mica més, a reconèixer als demés, agrair, perdonar i veure la situació des d’una mirada més serena i madura, que ens aporta pau i tranquil·litat.

Durant l’etapa de COVID19 tenim la possibilitat de fer les constel·lacions familiars a l’aire lliure, tan individualment com en grup. Això evita el risc de contagis i ens permet també està en contacte amb la natura mentre avancem amb el nostre tema.

Reserva la teva plaça o demana més informació

Consulta dates i temes dels propers tallers

Núria Balliu i Castanyer

Girona, 25 de juliol del 2020

La pregunta que més sovint em fan quan parlo de coaching amb cavalls és “Per què amb cavalls?”

Els cavalls són animals molt sensibles pel fet de ser animals presa, és a dir, tradicionalment han sigut presa d’altres animals depredadors. Això els hi ha permès desenvolupar una alta sensibilitat per estar sempre alerta. Quan viuen en llibertat pasturen 16 hores diàries i, mentre pasturen, són capaços d’estar atents a qualsevol perill que hi pugui haver al seu voltant. Per la seva naturalesa viuen en manada, protegint-se mútuament i “avisant-se” dels perills. Per aquest motiu capten amb facilitat el nostre estat anímic, el nostre nivell de “vibració”. Quan estem en un estat neguitós, el cavall capta “aquí hi ha un perill”. I es neguiteja ell també.

Vols saber com seria una sessió de coaching amb cavalls?

Imagina’t que t’apassionen els animals i la natura. I que hi ha alguna cosa que no et deixa viure del tot amb calma. Tens ganes de compartir aquest neguit, de posar-hi ordre. Et disposes a fer unes quantes sessions de coaching o mindfulness per posar fil a l’agulla i avançar en aquesta situació. Però tens un fre: et fa molta mandra entrar en una consulta i haver d’explicar les teves coses a un professional que t’observa amb atenció en un espai tancat.

Decideixes fer el teu procés a l’aire lliure, de forma més relaxada. Concretem agenda, arribes al poble i anem caminant cap al prat on viu la meva euga. Enfoquem el tema i durant l’estona que estem amb ella, a través de l’observació, conversa i exercicis peu a terra, et vas calmant i vas posant ordre als pensaments.

Quan el que et passa té a veure amb les relacions, els cavalls són capaços d’accentuar la nostra sensibilitat i potenciar qualitats com l’empatia, la comunicació no verbal i la relació amb els altres. D’aquesta manera, a través d’una mirada cap enfora i cap endins, que facilito amb el meu mètode, pots prendre consciència dels teus sentiments i vas adquirint més confiança i satisfacció per afrontar la situació o les decisions que necessitis prendre.

Pots escollir entre una sessió única, un pack de 3 sessions o bé el procés sencer de 8 sessions.

Reserva la teva plaça o demana més informació

Núria Balliu

Girona, 20 de juliol del 2020

Mindfulness natura: Propera promoció programa tardor.  Més informació i reserva de places

La relació de parella. Taller de constel·lacions familiars:  18 de juliol.

Més informació

Començo aquest full en blanc i no sé per on començar a escriure. Són dies tan intensos on passen tantes coses sense passar res alhora que em costa estirar un fil dels milions d’idees que em venen al cap.

M’ajuda moltíssim anar penjant aquests vídeos gratuïts i saber que a molts de vosaltres us estan sent útils. Això em fa feliç.

Les emocions estan a flor de pell, acumulant cansament, manca de sol i notícies de familiars d’amics, clients, companys i alumnes que ens deixen.

Penso molt en els nens que porten més d’un mes tancats en un pis, sense ni un balcó per poder sortir… hi penso cada dia i els hi envio molt d’amor des d’aquí, a ells i a les seves famílies. Penso en les persones que ja partien d’una situació delicada, de salut, economia o relacions socials i que l’arribada del coronavirus els ha perjudicat encara més. Els tinc molt presents i els hi envio molta força, també.

Per altra banda, també hi ha moments on surt el sol, on penso tot el que estem aprenent amb el que està passant, on agraeixo profundament l’estima de la meva família i tot l’amor que puc donar al meu voltant. Moments on gaudeixo dels riures a casa, dels acudits dels amics al watsApp, del caliu a la vora del foc mentre a fora plou, del suport dels veïns i d’aquest sentiment de solidaritat que es va desplagant a mesura que passen els dies i les setmanes…

I el que em ve a la ment amb més força és que tot això no està passant per casualitat. Que necessitàvem parar, sacsejar-nos, recomençar amb moltes coses. Em pregunto si aquesta pluja i frescor a fora durant aquesta primavera són casualitat o és que el planeta està agraint aquesta aturada del nostre ritme frenètic.

Per últim, i aquí venen les meves propostes en aquest article, penso que més que mai ens hem de cuidar. Necessitem rebaixar expectatives i sobretot cuidar-nos física i mentalment. Ja portem molts dies de confinament i el cansament s’acumula.

Acceptar la situació ens ajudarà a passar a l’acció. Acceptar que no podem fer el mateix que fèiem abans, i que els nostres fills comencen a estar cansats, també per molt que aparentment s’adaptin tan fàcilment. Acceptar que es tracta d’anar vivint cada moment de la manera més fàcil per cadascú.

Aquesta vegada he penjat un petit vídeo que podeu trobar aquí on dono algunes pautes per gestionar l’estrès d’aquests dies. Espero que us serveixi tan per ara com per quan sortim.

Una forta i càlida abraçada,

Núria Balliu Castanyer
Vilafreser, 22 d’abril del 2020

Durant aquesta etapa poso a la teva disposició una sèrie de vídeos de introducció al mindfulness natura perquè et cuidis i puguis cuidar els de casa teva.

També trobaràs consells per gestionar l’estrès i la incertesa del confinament en els darrers articles publicats.

I per últim, ofereixo unes hores d’atenció telefònica gratuïta, durant la tarda del dimarts per les persones que ho necessitin. Clica aquí per reservar la teva trucada.

Els teus vídeos:

 

 

 

 

 

Les actituds del mindfulness: presència, oberts a l’experiència, amb amabilitat:

 

El més important pels nostres petits i petites és que els adults conservem la calma i els somriures. En aquest article et proposo algunes pautes per a la salut i l’auto control mental.

Sé que és un moment difícil i que segons la nostra situació personal i professional ens podem enfonsar en alguns moments. Però és una gran oportunitat per estar atents al nostre estat d’ànim. No deixar-nos arrossegar per pensaments negatius i preocupacions vers al futur, que ens facin anar amb cara de pomes agres tot el dia. Doncs, com ja sabeu, els petits capten el que va per dins.

Estar present significa viure cada moment com un moment únic ple d’aprenentatge. Et proposo que estiguis atenta a quan estàs marxant d’aquest moment present. Et proposo que quan te n’adonis, valoris si els pensaments que t’han portat cap al passat o cap al futur són constructius o no. Et proposo, finalment, que si no són constructius, posis atenció al moment present i responguis a la situació d’una manera constructiva. Potser necessites descansar.

Això significa que no puc sentir dolor? No exactament. És ben natural i legítim que sentim preocupació, tristesa, frustració en algun moment. El que més ens ajudarà és observar aquests sentiments amb amabilitat quan detectem que hi són i deixar-los marxar tal i com han arribat, sense quedar-nos-hi aferrats ni criticar-nos per sentir-los.

Com puc donar-me compte que no estic present? És qüestió d’entrenament. Es tracta de practicar la auto observació, de què mica en mica vagis posant consciència del teu estat. Posar atenció al cos et pot ajudar, doncs aquest respon als nostres pensaments. Si connectem amb preocupacions, el cos es tensa.

Estar present significa que no cal que pensi amb el futur? No ben bé. Naturalment pots seure i planificar. Reorganitzar-te, reinventar el teu projecte, la teva feina, planificar la setmana, els horaris a casa amb els petits. Però això és molt diferent del pensament recurrent cap a preocupacions que no ens aporten res de positiu.

Com cuidar la relació amb els petits?

• Rient cada dia una estona.
• Reservant estones pels jocs, pallassades, pessigolles…
• Posant música per cantar i ballar.
• Assegurant el seu descans.
• Donant un mínim d’estructura al dia, almenys de dilluns a divendres, a nivell d’horaris i hàbits.
• Tot això no només els ajudarà a ells sinó que també et farà sentir millor a tu i cuidaràs la relació amb ells.

També és important que:

• Descansis quan ho necessitis i et prenguis els teus moments de “kit kat”.

Si et costa dormir o conservar la calma, he obert un canal a youtube amb exercicis per aprendre a meditar i a relaxar-te. Clica aquí per accedir-hi.

Ànims, ja queda menys!

Núria Balliu, 24 de març 2020, Vilafreser

Estem vivint una situació ben estranya… ben nova almenys per aquí a casa nostra. Des del primer moment que van anunciar confinament em vaig plantejar que ens trobaríem per primera vegada amb els nens a casa sense poder comptar amb els avis, les tietes, els veïns, etc.

Potser és una lliçó de convivència? Una lliçó de viure amb la petita família que hem creat i de la que de vegades som ben lluny…? O masses hores fora de casa…? O buscant altres espais per evitar discussions…?

Més enllà de les conseqüències econòmiques que això pugui tenir, que probablement seran molt més greus que el que hagués pogut passar si haguéssim confinat les persones de risc, enlloc de confinar-nos tots, m’agradaria parlar aquí dels aprenentatges que en podem treure, i d’algunes pautes per seguir aquests dies.

Les situacions que ens treuen de la nostra zona de confort (allò conegut, rutinari, del nostre dia a dia) són una gran oportunitat per aprendre. Si ho veiem des del punt de vista d’un repte, estarem quinze dies convivint amb nosaltres mateixos i amb les persones del nostre entorn més proper. Això pot fer aparèixer conflictes (amb nosaltres mateixos o amb l’entorn) que habitualment no tenim perquè trobem la manera d’evitar-los. Estiguem oberts aquests dies a observar-nos amb amabilitat. A practicar l’escolta activa amb els demès, a ajudar-nos i buscar solucions.

Per altra banda, el més recomanable des d’un punt de vista de salut i benestar mental, és seguir en la mesura que puguem amb la normalitat del dia a dia. Tot i estar confinats, podem seguir moltes rutines, com per exemple els horaris (laborals i escolars) d’entre setmana, vestir-nos, horaris d’àpats, fer exercici (hi ha múltiples recursos per fer exercici a casa), fer ioga (us recomano en David Lloret a l’espai online de l’Espai de Ioga), fer meditació (em pots seguir a youtube amb meditacions a la natura). Seguir una dieta equilibrada també ens ajudarà a reforçar el nostre sistema immunitari.

En relació als infants, els que teniu petits a casa, com més puguin seguir la rutina d’entre setmana millor. Que tinguin espais per activitats més mentals i espais per jugar, practicar des de casa els extraescolars mirant de seguir l’horari semblant. Tot això des de la calma i la flexibilitat, és clar, com a idees per anar donant una mínima estructura a quinze dies de confinament. Us pot ajudar molt, també, marcar-vos un objectiu d’oci al dia, o si més no dissabte i diumenge, per exemple fer una coca, jugar a un joc de taula, posar música i ballar, etc.

Alguns dels que treballem per compte propi ja estem habituats a fer malabars, durant les vacances escolars, per seguir treballant des de casa malgrat tenir-hi els infants. Per d’altres és una situació nova. És natural que en algun moment ens col•lapsem, espantem, estressem… la solució és tractar-nos amb respecte i compassió, a nosaltres i als demés, donant-nos marge per equivocar-nos i reorganitzar el que faci falta. Les emocions ens poden generar benestar o malestar però no són ni bones ni dolentes. Totes tenen un sentit. Escoltem-nos aquests dies per anar veient què necessitem en cada moment i poder-ho comunicar al nostre entorn.

Endavant, ànims i salut

Núria Balliu Castanyer
Vilafreser març 2020

Tots, o almenys la majoria dels humans tenim dies bons i dies dolents.

Com haureu comprovat, quan estem enmig d’un dia dels que anomenem “dolents” ho veiem tot força fosc… sembla que tot se’ns giri en contra i tendim a magnificar els aconteixements negatius (qualsevol comentari fora de lloc, imprevistos, petits conflictes…) es pot convertir en un entrebanc. I per altra banda, aquesta mena de dies obviem les coses positives (el sol que brilla, el soroll agradable de la pluja, el cotxe que funciona, la família que ens estima, la feina que tenim…). En canvi, els dies bons, com diu la cançó de Manel, “gairebé som invencibles”.

Alan Watts, escriptor britànic que va interpretar la filosofia oriental per als occidentals , considerava que “l’art de viure […] no consisteix ni a deixar-se arrossegar per la inèrcia ni a aferrar-se temorosament al passat. Consisteix a sentir cada moment i a considerar-lo completament nou i únic, a tenir la ment oberta i totalment receptiva”.

Quan estem enmig d’un mal dia, el més adequat,

doncs, és deixar-lo fluir i estar atents. Ser conscients que igual que ha arribat passarà. No quedar-nos aferrats en el mal estar sinó practicar una mirada més contemplativa en el que estem fent i sentint. Practicar, com dic sovint als meus alumnes i persones a qui acompanyo, la vista d’ocell, com si ens veiéssim a nosaltres mateixos actuant dalt d’un escenari. Aquesta actitud ens pot ajudar a prendre distància i ser més conscients del que fem, pensem i sentim. També ens pot ajudar a agafar-nos la situació amb més sentit de l’humor.

Per acabar, hi ha una frase que m’encanta i la utilitzo molt per il•lustrar els beneficis de practicar mindfulness. La trobo molt útil quan el vent se’ns gira en contra i diu així: “No pots aturar les onades, però pots aprendre a surfejar-les”.

Per tant, si tens un mal dia, deixa fluïr, no et jutgis ni critiquis per això; observa’t i sobretot, respira abans de cada onada per valorar per quin costat l’agafes. En tot cas, no són dies per prendre grans decisions ni tenir segons quines converses delicades. Deixa això per quan sentis més serenor.

Amb amor,

Núria Balliu