Seguim tancats… i ara què?

Photo by Harald Arlander on Unsplash

Començo aquest full en blanc i no sé per on començar a escriure. Són dies tan intensos on passen tantes coses sense passar res alhora que em costa estirar un fil dels milions d’idees que em venen al cap.

M’ajuda moltíssim anar penjant aquests vídeos gratuïts i saber que a molts de vosaltres us estan sent útils. Això em fa feliç.

Les emocions estan a flor de pell, acumulant cansament, manca de sol i notícies de familiars d’amics, clients, companys i alumnes que ens deixen.

Penso molt en els nens que porten més d’un mes tancats en un pis, sense ni un balcó per poder sortir… hi penso cada dia i els hi envio molt d’amor des d’aquí, a ells i a les seves famílies. Penso en les persones que ja partien d’una situació delicada, de salut, economia o relacions socials i que l’arribada del coronavirus els ha perjudicat encara més. Els tinc molt presents i els hi envio molta força, també.

Per altra banda, també hi ha moments on surt el sol, on penso tot el que estem aprenent amb el que està passant, on agraeixo profundament l’estima de la meva família i tot l’amor que puc donar al meu voltant. Moments on gaudeixo dels riures a casa, dels acudits dels amics al watsApp, del caliu a la vora del foc mentre a fora plou, del suport dels veïns i d’aquest sentiment de solidaritat que es va desplagant a mesura que passen els dies i les setmanes…

I el que em ve a la ment amb més força és que tot això no està passant per casualitat. Que necessitàvem parar, sacsejar-nos, recomençar amb moltes coses. Em pregunto si aquesta pluja i frescor a fora durant aquesta primavera són casualitat o és que el planeta està agraint aquesta aturada del nostre ritme frenètic.

Per últim, i aquí venen les meves propostes en aquest article, penso que més que mai ens hem de cuidar. Necessitem rebaixar expectatives i sobretot cuidar-nos física i mentalment. Ja portem molts dies de confinament i el cansament s’acumula.

Acceptar la situació ens ajudarà a passar a l’acció. Acceptar que no podem fer el mateix que fèiem abans, i que els nostres fills comencen a estar cansats, també per molt que aparentment s’adaptin tan fàcilment. Acceptar que es tracta d’anar vivint cada moment de la manera més fàcil per cadascú.

Aquesta vegada he penjat un petit vídeo que podeu trobar aquí on dono algunes pautes per gestionar l’estrès d’aquests dies. Espero que us serveixi tan per ara com per quan sortim.

Una forta i càlida abraçada,

Núria Balliu Castanyer
Vilafreser, 22 d’abril del 2020

Recursos per conservar la calma durant i després del confinament

Durant aquesta etapa poso a la teva disposició una sèrie de vídeos de introducció al mindfulness natura perquè et cuidis i puguis cuidar els de casa teva.

També trobaràs consells per gestionar l’estrès i la incertesa del confinament en els darrers articles publicats.

I per últim, ofereixo unes hores d’atenció telefònica gratuïta, durant la tarda del dimarts per les persones que ho necessitin. Clica aquí per reservar la teva trucada.

Els teus vídeos:

 

 

 

 

 

Les actituds del mindfulness: presència, oberts a l’experiència, amb amabilitat:

 

Com cuidar-nos per cuidar als infants durant el confinament

El més important pels nostres petits i petites és que els adults conservem la calma i els somriures. En aquest article et proposo algunes pautes per a la salut i l’auto control mental.

Sé que és un moment difícil i que segons la nostra situació personal i professional ens podem enfonsar en alguns moments. Però és una gran oportunitat per estar atents al nostre estat d’ànim. No deixar-nos arrossegar per pensaments negatius i preocupacions vers al futur, que ens facin anar amb cara de pomes agres tot el dia. Doncs, com ja sabeu, els petits capten el que va per dins.

Estar present significa viure cada moment com un moment únic ple d’aprenentatge. Et proposo que estiguis atenta a quan estàs marxant d’aquest moment present. Et proposo que quan te n’adonis, valoris si els pensaments que t’han portat cap al passat o cap al futur són constructius o no. Et proposo, finalment, que si no són constructius, posis atenció al moment present i responguis a la situació d’una manera constructiva. Potser necessites descansar.

Això significa que no puc sentir dolor? No exactament. És ben natural i legítim que sentim preocupació, tristesa, frustració en algun moment. El que més ens ajudarà és observar aquests sentiments amb amabilitat quan detectem que hi són i deixar-los marxar tal i com han arribat, sense quedar-nos-hi aferrats ni criticar-nos per sentir-los.

Com puc donar-me compte que no estic present? És qüestió d’entrenament. Es tracta de practicar la auto observació, de què mica en mica vagis posant consciència del teu estat. Posar atenció al cos et pot ajudar, doncs aquest respon als nostres pensaments. Si connectem amb preocupacions, el cos es tensa.

Estar present significa que no cal que pensi amb el futur? No ben bé. Naturalment pots seure i planificar. Reorganitzar-te, reinventar el teu projecte, la teva feina, planificar la setmana, els horaris a casa amb els petits. Però això és molt diferent del pensament recurrent cap a preocupacions que no ens aporten res de positiu.

Com cuidar la relació amb els petits?

  • Rient cada dia una estona.
  • Reservant estones pels jocs, pallassades, pessigolles…
  • Posant música per cantar i ballar.
  • Assegurant el seu descans.
  • Donant un mínim d’estructura al dia, almenys de dilluns a divendres, a nivell d’horaris i hàbits.
  • Tot això no només els ajudarà a ells sinó que també et farà sentir millor a tu i cuidaràs la relació amb ells.

També és important que:

  • Descansis quan ho necessitis i et prenguis els teus moments de “kit kat”.

Si et costa dormir o conservar la calma, he obert un canal a youtube amb exercicis per aprendre a meditar i a relaxar-te. Clica aquí per accedir-hi.

Ànims, ja queda menys!

Núria Balliu, 24 de març 2020, Vilafreser

Benvingut coronavirus

Estem vivint una situació ben estranya… ben nova almenys per aquí a casa nostra. Des del primer moment que van anunciar confinament em vaig plantejar que ens trobaríem per primera vegada amb els nens a casa sense poder comptar amb els avis, les tietes, els veïns, etc.

Potser és una lliçó de convivència? Una lliçó de viure amb la petita família que hem creat i de la que de vegades som ben lluny…? O masses hores fora de casa…? O buscant altres espais per evitar discussions…?

Més enllà de les conseqüències econòmiques que això pugui tenir, que probablement seran molt més greus que el que hagués pogut passar si haguéssim confinat les persones de risc, enlloc de confinar-nos tots, m’agradaria parlar aquí dels aprenentatges que en podem treure, i d’algunes pautes per seguir aquests dies.

Les situacions que ens treuen de la nostra zona de confort (allò conegut, rutinari, del nostre dia a dia) són una gran oportunitat per aprendre. Si ho veiem des del punt de vista d’un repte, estarem quinze dies convivint amb nosaltres mateixos i amb les persones del nostre entorn més proper. Això pot fer aparèixer conflictes (amb nosaltres mateixos o amb l’entorn) que habitualment no tenim perquè trobem la manera d’evitar-los. Estiguem oberts aquests dies a observar-nos amb amabilitat. A practicar l’escolta activa amb els demès, a ajudar-nos i buscar solucions.

Per altra banda, el més recomanable des d’un punt de vista de salut i benestar mental, és seguir en la mesura que puguem amb la normalitat del dia a dia. Tot i estar confinats, podem seguir moltes rutines, com per exemple els horaris (laborals i escolars) d’entre setmana, vestir-nos, horaris d’àpats, fer exercici (hi ha múltiples recursos per fer exercici a casa), fer ioga (us recomano en David Lloret a l’espai online de l’Espai de Ioga), fer meditació (em pots seguir a youtube amb meditacions a la natura). Seguir una dieta equilibrada també ens ajudarà a reforçar el nostre sistema immunitari.

En relació als infants, els que teniu petits a casa, com més puguin seguir la rutina d’entre setmana millor. Que tinguin espais per activitats més mentals i espais per jugar, practicar des de casa els extraescolars mirant de seguir l’horari semblant. Tot això des de la calma i la flexibilitat, és clar, com a idees per anar donant una mínima estructura a quinze dies de confinament. Us pot ajudar molt, també, marcar-vos un objectiu d’oci al dia, o si més no dissabte i diumenge, per exemple fer una coca, jugar a un joc de taula, posar música i ballar, etc.

Alguns dels que treballem per compte propi ja estem habituats a fer malabars, durant les vacances escolars, per seguir treballant des de casa malgrat tenir-hi els infants. Per d’altres és una situació nova. És natural que en algun moment ens col•lapsem, espantem, estressem… la solució és tractar-nos amb respecte i compassió, a nosaltres i als demés, donant-nos marge per equivocar-nos i reorganitzar el que faci falta. Les emocions ens poden generar benestar o malestar però no són ni bones ni dolentes. Totes tenen un sentit. Escoltem-nos aquests dies per anar veient què necessitem en cada moment i poder-ho comunicar al nostre entorn.

Endavant, ànims i salut

Núria Balliu Castanyer
Vilafreser març 2020

Com superar un mal dia

Tots, o almenys la majoria dels humans tenim dies bons i dies dolents.

Com haureu comprovat, quan estem enmig d’un dia dels que anomenem “dolents” ho veiem tot força fosc… sembla que tot se’ns giri en contra i tendim a magnificar els aconteixements negatius (qualsevol comentari fora de lloc, imprevistos, petits conflictes…) es pot convertir en un entrebanc. I per altra banda, aquesta mena de dies obviem les coses positives (el sol que brilla, el soroll agradable de la pluja, el cotxe que funciona, la família que ens estima, la feina que tenim…). En canvi, els dies bons, com diu la cançó de Manel, “gairebé som invencibles”.

Alan Watts, escriptor britànic que va interpretar la filosofia oriental per als occidentals , considerava que “l’art de viure […] no consisteix ni a deixar-se arrossegar per la inèrcia ni a aferrar-se temorosament al passat. Consisteix a sentir cada moment i a considerar-lo completament nou i únic, a tenir la ment oberta i totalment receptiva”.

Quan estem enmig d’un mal dia, el més adequat,

Foto: Jeremy Bishop

doncs, és deixar-lo fluir i estar atents. Ser conscients que igual que ha arribat passarà. No quedar-nos aferrats en el mal estar sinó practicar una mirada més contemplativa en el que estem fent i sentint. Practicar, com dic sovint als meus alumnes i persones a qui acompanyo, la vista d’ocell, com si ens veiéssim a nosaltres mateixos actuant dalt d’un escenari. Aquesta actitud ens pot ajudar a prendre distància i ser més conscients del que fem, pensem i sentim. També ens pot ajudar a agafar-nos la situació amb més sentit de l’humor.

Per acabar, hi ha una frase que m’encanta i la utilitzo molt per il•lustrar els beneficis de practicar mindfulness. La trobo molt útil quan el vent se’ns gira en contra i diu així: “No pots aturar les onades, però pots aprendre a surfejar-les”.

Per tant, si tens un mal dia, deixa fluïr, no et jutgis ni critiquis per això; observa’t i sobretot, respira abans de cada onada per valorar per quin costat l’agafes. En tot cas, no són dies per prendre grans decisions ni tenir segons quines converses delicades. Deixa això per quan sentis més serenor.

Amb amor,

Núria Balliu

Experiència d’un retir

Aquest mes de desembre he tingut la sort de participar a un retir de cinc dies de silenci amb l’equip d’instructors de l’Instituto EsMindfulness de Barcelona, dirigit per Andrés Martín. He de reconèixer que l’experiència em fèia un cert respecte, com totes les “primeres vegades”. No havia estat mai tants dies sense pronunciar mots i gestos cap al meu entorn de manera que sentia aquella basarda d’allò nou i desconegut i em preguntava si seria capaç. Bé, capaç d’aguantar fins al final sí, perquè sóc tossuda de mena i si hi anava era per fer-lo tot. Però amb quines condicions…?

Photo by Rubén Bagüés on Unsplash

El primer i segon dia van ser d’aclimatació i un xic durs per la quantitat d’hores en postura de meditació. Els genolls em feien mal, l’esquena es ressentia, la impaciència arribava. Però mica en mica, a través de les indicacions de l’Andrés, m’anava relacionant d’una altra manera amb les llargues estones de pràctica i això em permetia anar fent descobriments personals molt revel•ladors: patrons mentals amb diferents matisos, associació de molèsties físiques amb idees mentals recurrents, sorgiment d’emocions… tot anava prenent sentit i s’anava ordenant.

El silenci cada vegada era més màgic. No només durant la pràctica sinó també a les estones de descans, passejades al bosc en solitari, i àpats compartits amb companyia tot i que sense converses.

El més captivador de tot va ser anar descobrint persones, tot i no comunicar-nos, que permetien anar sentint el suport i la companyia del grup. I una força espectacular que té el silenci. Em quedo amb la sensació que de vegades parlem massa. Proveu de donar-vos espais de silenci a vosaltres i als altres. Silenci absolut: no telèfons, no pantalles, no interferències… només silenci.

Espero que el teu Nadal tingui també espais de silenci!

Una forta abraçada i energia pel 2020.

Núria

23 desembre 2019

Com escoltar activament

Photo by Emiliano Vittoriosi on Unsplash

L’escolta activa és una de les maneres més potents de prevenir i resoldre conflictes. Ens escoltem activament en el nostre dia a dia? Escoltem a la parella, escoltem els fills, escoltem als alumnes a l’escola? S’escolten activament els nostres representants polítics? La resposta malahuradament és no en alguns casos i un no rotund en el cas polític. Les conseqüències a nivell social i polític les hem vist claríssimes aquests dies.

Què significa escoltar activament?  escoltar activament consisteix en escoltar sense prejudicis ni judicis. Escoltar ara i aquí, sense posar-hi de la meva part. És a dir, entrant en la història de l’altre, amb empatia, enlloc d’escoltar jutjant la història o interpretant-la des del meu punt de vista. Per escoltar activament necessitem desempallegar-nos de “lo nostre”, fer un esforç de “neutralitat” per una estona.

Com puc escoltar activament a la gent que estimo? amb el cos, amb el cor i amb el cap. Amb el cos, a través de la mirada, assentint amb el cap, amb una postura oberta, relaxada i disposada a dialogar. Amb el cor, connectant amb els sentiments de l’altre i expressant-li aquests sentiments que ens arriben per assegurar-nos que no estem malinterpretant. Amb el cap, posant atenció al contingut, al sentit que té per l’altre el que està dient, fent silencis mentre l’altre s’expressa, fent preguntes per clarificar, petits resums del que hem entès i respectant per sobre de tot la “història” de l’altre. Entenent que l’altre té dret a veure les coses diferents de nosaltres, i que podem respectar aquesta diferència sense necessitat d’haver-hi d’estar d’acord i opinar el mateix. Trobant un punt d’acord, allò en el que sí ens podem apropar.

Perquè els polítics no s’escolten activament? Per què no volen resoldre el conflicte. El màxim 0bjectiu polític, ho sabem, i quan escric això connecto amb una gran tristesa, és ser reelegit. És un tema d’estadística pura i dura. Per tant, si escoltar i dialogar posa en risc el nombre de vots que poden aconseguir, definitivament aquesta no serà l’estratègia sinó just el contrari. Aleshores, em pregunto… qui ens representa, en realitat? La situació és greu. Molt greu.

Núria Balliu Castanyer

Girona, 25 octubre 2019

Vacances!

Recupero a la memòria aquests dies després de vacances, un article que em va passar una companya de feina fa anys, quan treballava a la Fundació SER.GI. Parlava del síndrome pre i post vacacional. Vam riure molt perquè acabàvem d’arribar de vacances i estàvem tots amb cara de pomes agres. I la veritat és que ens va anar molt bé, més enllà de riure, que és tan sa, també ens va ajudar a prendre consciència i relativitzar la situació. 

La principal característica del síndrome pre vacances és l’estrès generat per tot el que hem d’acabar, que s’acumula en el cansament que ja arrosseguem del curs. El que caracteritza el síndrome post vacances és l’estrès i l’estat depressiu del tornar a començar i deixar enrere el relax de les vacances. Per tant, tan si estàs a punt de marxar com si ja has tornat, i et sents identificat amb alguna d’aquestes situacions, tranquil. Tot està dintre la normalitat.

Ara bé, en aquest article et dono unes pautes perquè si estàs de vacances, acabis de gaudir-les plenament, i si ja has tornat, continuïs gaudint.

Aquest estiu, viatjant amb família he pogut aplicar petites tècniques de mindfulness que si les posem en pràctica al moment oportú, poden marcar un canvi substancial cap a les vacances desitjades. L’ésser humà, tal i com explica Rafael Santandreu al seu llibre L’Art de (no) amargar-se la vida, té tendència a amargar-se la vida, com si estiguéssim més dissenyats pel patiment que pel gaudir.

La primera proposta que et faig, estiguis en el moment que estiguis, és que prenguis consciència de quan s’encén el pensament negatiu, i que quan te n’adonis, facis una pausa, respiris, i deixis anar l’emoció negativa associada a aquest pensament, per donar espai al moment present.

Altres coses que pots aplicar durant les vacances són:
– Enlentir el ritme. Dóna’t més temps per fer les coses. Oblida’t del rellotge.
– Prioritzar. Establir petits objectius diaris. Tenim tendència a voler fer moltes coses quan estem de vacances i omplir-nos l’agenda o el cap de compromisos. No cal.
– Dormir tan com necessitis. No cal sentir-se malament per això. El teu cervell necessita regenerar neurones.
– Gaudir de la natura. Dóna’t espais per caminar, banyar-te al mar o al riu, respirar aire sa.
– Trenca la rutina. Marxa, fes maletes encara que sigui per anar al costat de casa, canvia d’ambient.
– Practicar el menjar conscient. Durant les vacances et pot ajudar molt a estar present, desconnectar i assaborir els gustos.
– Accepta les emocions que et toca viure a cada moment. Respira-les. Dóna’t permís per sentir la felicitat de no fer res, la il•lusió de noves activitats, la intimitat de la família tot i els desajustos que això pot comportar o fins i tot la buidor de no tenir plans.

Si ja has tornat i t’estàs incorporant:
– També és important prioritzar, establint petits objectius diaris.
– Reserva els primers caps de setmana per descansar i fer petites activitats per desconnectar i trencar amb la rutina.
– Respecta també algun espai d’oci entre setmana per anar-te adaptant mica en mica.
– Tornant de vacances, les estones de menjar poden ser petits descansos tan físics com mentals, mentre poses atenció a gustos, textures, olors… t’oblides de la resta.
– Accepta les emocions que de vegades apareixen quan tornem de vacances. La tristor de deixar-les enrere o el neguit de recomençar la feina.
– Dóna’t temps per anar-te adaptant.

Bé, ja tens unes quantes idees. Si necessites més informació o acompanyament, no dubtis en contactar-me.

Núria Balliu
Girona, 27 d’agost 2019

Com generar més benestar a la teva vida?

Comença per alguna cosa senzilla. Busca petits moments en què pots sentir-te bé. Assaboreix-los.

T’agrada conduir? Gaudeix de la conducció. Les estones del dia o de la setmana que estiguis conduint, posar atenció en el que estàs fent. Imagina’t que ets un pilot de fórmula 1. Sense passar de la velocitat permesa, és clar.

T’agrada cuinar? gaudeix de la vista (els colors dels aliments, les formes, tamanys…). Fixa’t-hi. Gaudeix de l’olfacte (quina olor fa cada ingredient?). Olora’l, gaudeix-lo. Experimenta amb el tacte. Quina textura té cada ingredient?

Comença a cuidar les relacions. Fes un petit pas que és escoltar. Escolta amb atenció i amabilitat al qui et parla. Senzillament això.

Pots començar per qualsevol d’aquestes tres coses. A poc a poc, o qualsevol altra cosa que tu vulguis experimentar: llegir amb atenció, estar vora el foc amb atenció, dutxar-te amb atenció… el que et sigui senzill.

Mentre experimentis amb això, sigues amable amb tu mateix i amb els altres. Sense jutjar si te’n surts o et costa, sense jutjar si els altres t’escolten a tu o no. Senzillament observa i experimenta. A poc a poc aniràs ampliant el teu nivell de consciència.

Continuarem…

Núria Balliu Castanyer

Girona, 24 d’abril 2019