Coaching juvenil i presa de consciència

Darrerament, entre altres clients, han arribat a la meva consulta persones joves, de 20 a 25 anys, amb ganes de focalitzar la seva vida cap al que realment volen. Cap al que volen ser, cap al que volen fer, cap a com volen estar.

Fins aquí res estrany, oi? Bé, el que m’agradaria destacar d’aquest perfil de coacheé (client de coaching), és la seva predisposició i capacitat pel canvi. Allò que amb una persona més gran, de 35, 40 anys es triga mesos a aconseguir, amb persones de 20 o 25 anys s’assoleix amb més facilitat i rapidesa. També depèn de la persona, és clar; he tingut clientes de 40 anys que amb poques setmanes encarrilaven la seva vida, i clients de 24 que deixaven el procés perquè no es veien en cor de fer masses canvis.children-1149671_1280

Però la tendència és que com més jove la persona, amb més facilitat entra en el procés. I és apassionant veure amb quina agilitat inclou els canvis a la seva vida i apren a conviure amb una certa transformació. Per això mateix és molt positiu que cada vegada més pares busquin coaching pels fills i els recolzin en aquest sentit.

Per tant, crec que és de vital importància que fomentem la cultura de prendre consciència des de ben petits. Que ens atrevim a detectar quan és que alguna cosa dins nostre no funciona, o que necessitem ajuda i siguem capaços de demanar-la. Al nostre país no hi ha massa cultura de la prevenció en la salut mental. Tenim la impressió que ens en podem sortir sols, i que demanar ajuda significa que estem ja desesperats. Però, i si dediquéssim esforços a generar una cultura de la reflexió, de l’autoreflexió, del compartir els nostres dubtes existencials…

La salut física i mental formen part d’un tot. Una sense l’altre no funcionen.  Cuidem-nos doncs des de ben petits aconseguint aquest equilibri entre el que sóc i el que vull ser, entre el meu interior i el meu exterior.

El coaching  és un tipus d’acompanyament que ens permet reflexionar, fer-nos preguntes, actuar, equivocar-nos, canviar d’estratègia, compartir i celebrar els nostres èxits, entre d’altres coses, per anar cap al propi camí.

Trenco una llança amb aquest  article per totes les persones que s’atreveixen a augmentar la quota de consciència, perquè augmentant la seva ajuden a més persones a què puguin fer-ho, i mica en mica, anem augmentant la consciència col·lectiva.

Que tingueu una consciència sana!

Núria Balliu i Castanyer

 

Girona, 19 de febrer del 2016