Com fluir en la parella

Compartir camí amb una parella és una de les situacions que més alegria, benestar i plaer ens pot aportar a la vida, però que més ens pot fer patir alhora. En aquest article plantejo dos temes: iniciar una relació i mantenir-la amb èxit al llarg del temps.

Quan es tracta d’iniciar o no una relació, el possible patiment vinculat amb tenir parella sovint és el que ens frena a l’hora de llençar-nos a aquesta aventura. La por a què ens facin mal, la por a la pèrdua… la por a no ser prou, a no agradar, a decepcionar-nos. Sovint la por, pànic, a ser abandonat.

Com el ying i el yang, com el blanc i el negre, com el dia i la nit, com la vida i la mort… l’alegria i la tristesa… un no existeix sense l’altre.

Altres frens en la parella poden ser la creença, la imatge mental que tenim del que és la parella. Els models que hem conegut poden agradar-nos més o menys. Són només models. Cada persona necessita trobar el seu equil•libri en la parella. Cada parella és lliure de crear el propi model. Aquell model que més s’acosti a les necessitats d’ambdues persones.

Quan parlem de parella, pensant en una parella sana, ens referim a una relació en la qual hi ha amistat, passió i compromís. Aquests són els tres pilars principals que fan que una relació de parella funcioni. Seguirem abordant aquests aspectes en propers articles, per qui vulgui indagar més.

I quins són els secrets perquè la parella perduri més enllà de l’amistat o de la passió inicial? Per una banda el compromís en voler el bé per l’altre, i per l’altra, acceptar a l’altre tal i com és. Acceptar la totalitat de l’altre. No només allò que ens agrada, desitjant i esperant que canvi allò que detestem sinó acceptar a l’altre amb els seus defectes i les seves qualitats.

Naturalment, cada persona és lliure de decidir si vol embrancar-se a l’aventura de la vida amb parella, amb els seus avantatges i inconvenients. I cada conjunt de dues persones que comparteixen una intimitat és lliure de tenir més o menys grau d’amistat, sexualitat, compromís i de decidir quin tipus de relació volen teixir: la que més els hi convingui a tots dos.

Per últim, acceptar a l’altre amb els seus defectes no significa empassar-s’ho tot. Saber posar límits quan ens sentim jutjats, criticats, ferits és imprescindible perquè la parella funcioni. Saber demanar allò que ens agrada i agrair allò que ens fa sentir bé és molt important tan per un com per l’altre, com per l’equilibri del conjunt.

M’agradaria afegir, per acabar, que cada relació aporta aprenentatges a la nostra vida, i que es tracta de saber-los valorar i integrar per enriquir altres relacions.

Gaudiu de la vida!

p.d. Si tens dubtes o vols continuar parlant sobre aquest tema, escriu-me.

Núria Balliu Castanyer

Girona, 6 de febrer del 2019