Cuida el teu nen interior!

Avui trobo enterrat a l’ordinador un article que havia començat a escriure per publicar al blog. És un regal trobar aquestes paraules quan ha passat més d’un any. Em satisfà comprovar que sí, que ho he aconseguit: aquell hàbit tan bàsic que em proposava un any enrere ja el tinc integrat. Aquest hàbit és quelcom tan necessari i essencial com “cuidar-me”. Aquí va l’article repescat del novembre del 2013:Nen_prat

Darrerament estic adquirint com a hàbit el cuidar-me. Cuidar-me i donar-me temps, amor, escalfor, carícies positives…

A través de les sessions de Shiatsu que rebo de la Xènia Ros m’adono que porto molt de temps “donant”, “donant”, “donant” i que, com diu ella, estic buida. “Estàs buida; prepara’t per rebre perquè quan no tens res més per donar significa que has de rebre per poder continuar donant”.

Paral•lelament inicio un procés de Coaching amb Elena Porté, i prenc consciència que el meu parany és no parar mai, no donar-me els merescuts descansos i estones per respirar i felicitar-me després de cada petit èxit. No em dono temps per “rebre”. Tan important és caminar com donar-se temps per parar a contemplar un paisatge, a respirar profundament, a estirar-se a terra sense cap més objectiu.

Si estàs llegint aquest article i et sents identificat/da, si vas sempre amb presses i no et dones petits descansos, petits premis durant el dia, això significa que no t’estàs estimant prou. Dóna’t permís per parar, reflexionar, observar, respirar, arribar als llocs abans d’hora i gaudir de l’espera amb calma. Pren-te el teu temps i et sentiràs amb més energia, més feliç de tu mateix/a i del teu entorn. I és que quan t’estimes hi surts guanyant.

Un dels fets més tràgics de la naturalesa humana és que tendim a postposar el viure. Somiem en algun jardí de roses màgic allà a l’horitzó, per comptes de gaudir de les roses que floreixen a la nostra finestra avui.
Dale Carnegie