El coaching, una filosofia de vida

Coaching

L’octubre del 2011 vaig començar a estudiar coaching i des d’aleshores la meva vida no ha parat de canviar, evolucionar, transformar-se cap a allò que realment vull fer, ser i sentir.

Què m’ha passat? D’alguns processos sóc conscient, d’altres encara no, ja que el meu procés de formació i recerca interior continua.  De mica en mica, de vegades amb més esforç, de vegades sense donar-me’n compte, he anat deixant enrera barreres que m’impedien desenvolupar-me fluidament per aconseguir el que en el fons del meu cor volia. I paral·lelament he anat adquirint eines, habilitats, que m’han permès actuar d’altres maneres. He pogut explorar nous camins per on mai havia passat i descobrir nous paisatges mentre em descobria a mi mateixa.

Això és el coaching. Passajar-se pel bosc de sempre observant noves plantes, nous ocells, noves persones que se’ns havien creuat i no havíem tingut en compte i atrevir-se a explorar nous boscos, planes, muntanyes i pels més agosarats… oceans.

Fins a quin punt canviem nosaltres o canvia la nostra percepció? La percepció hi juga un paper molt important. Quan ens posem unes “ulleres noves” per veure la realitat la nostra mirada des d’un altre punt de vista fa que “canviïn” les coses. En realitat el canvi més important es troba dins nostre. La nova mirada ens obra a una nova percepció i la nova percepció ens permet transformar la nostra actitud.

En quins àmbits és aplicable això? En tots. Si parlem de relacions, l’altra persona nota conscient o inconscientment aquest canvi d’actitud i es posiciona i actua també d’una nova manera que ens evoca al desenvolupament de cadascú de nosaltres i de la relació. Però si parlem de feina, economia, oci… el nou estat ens obra a múltiples oportunitats que fins aquell moment no vèiem, tot i tenir-les molt a prop.