Quina ràbia!

rabiaQuè et diu aquestes paraules? Ressona amb tu aquesta expressió? La sents sovint? Ets capaç de verbalitzar-la?

Cada família, cada persona, té una relació diferent amb les emocions. La ràbia, per exemple, no sempre és ben vista i de vegades mirem d’amagar-la tan com podem. Imagina’t que vols amagar un suro a sota l’aigua…. què passaria després de tots els teus esforços? Tard o d’hora acabaria sortint per algun costat i tu no en sortiries massa ben parada, oi? Quan sortís, com més l’haguéssim enfonsat, amb més força apareixeria a la superfície. Bé, doncs obviar, amagar, reprimir la ràbia no ens ajuda. Ara bé, podem aprendre a gestionar-la de tal manera que sigui una ajuda per créixer i desenvolupar-nos, per conèixer-nos millor i prendre consciència i viure-la d’una manera tan natural i equilibrada que la majoria de vegades serà imperceptible fins i tot pel teu entorn, perquè hi ha moltes maneres d’enfadar-nos, sí, sí. Ens podem enfadar sense necessitat de cridar o “muntar un número”.

Ser capaç de sentir, prendre consciència i verbalitzar són els passos adequats per posar fil a l’agulla i començar a gestionar les pròpies emocions.

La ràbia és l’emoció més adequada per a passar a l’acció. Quan sentim ràbia, tot el nostre cos es posa en marxa: augmenta el rec sanguini a les mans, el cor batega més fort, puja el to de veu, sentim més calor i energia. I perquè ens serveix tot això? Cada emoció té una funció. Cada emoció ens ajuda en alguna cosa. Per això és tant important escoltar-la i gestionar-la. La ràbia, per exemple, ens indica que necessitem posar algun límit. Ens ajuda a autoafirmar-nos i defensar el nostre terreny físic i psicològic. Si escoltem aquesta emoció i posem remei al límit que ens cal posar, serà molt més fàcil gestionar l’enfadament des d’una manera madura i tranquil·la.

Et proposo un exercici: agafa paper i llapis i fes tres columnes… a la primera columna anota aquelles situacions en les quals sents que estàs vivint una situació injusta. Podem sentir-ho amb situacions molt diverses, per exemple, quan donem més del que rebem, quan no ens sentim respectats o escoltats… Aleshores, a la segona columna anota què és exactament el que et fa sentir ràbia. I per últim a la tercera columna anota el límit que pots posar i que per ara no estaves posant. Cal que sigui un límit que puguis posar tu.

Núria Balliu

Setembre 2016