Seguim tancats… i ara què?

Photo by Harald Arlander on Unsplash

Començo aquest full en blanc i no sé per on començar a escriure. Són dies tan intensos on passen tantes coses sense passar res alhora que em costa estirar un fil dels milions d’idees que em venen al cap.

M’ajuda moltíssim anar penjant aquests vídeos gratuïts i saber que a molts de vosaltres us estan sent útils. Això em fa feliç.

Les emocions estan a flor de pell, acumulant cansament, manca de sol i notícies de familiars d’amics, clients, companys i alumnes que ens deixen.

Penso molt en els nens que porten més d’un mes tancats en un pis, sense ni un balcó per poder sortir… hi penso cada dia i els hi envio molt d’amor des d’aquí, a ells i a les seves famílies. Penso en les persones que ja partien d’una situació delicada, de salut, economia o relacions socials i que l’arribada del coronavirus els ha perjudicat encara més. Els tinc molt presents i els hi envio molta força, també.

Per altra banda, també hi ha moments on surt el sol, on penso tot el que estem aprenent amb el que està passant, on agraeixo profundament l’estima de la meva família i tot l’amor que puc donar al meu voltant. Moments on gaudeixo dels riures a casa, dels acudits dels amics al watsApp, del caliu a la vora del foc mentre a fora plou, del suport dels veïns i d’aquest sentiment de solidaritat que es va desplagant a mesura que passen els dies i les setmanes…

I el que em ve a la ment amb més força és que tot això no està passant per casualitat. Que necessitàvem parar, sacsejar-nos, recomençar amb moltes coses. Em pregunto si aquesta pluja i frescor a fora durant aquesta primavera són casualitat o és que el planeta està agraint aquesta aturada del nostre ritme frenètic.

Per últim, i aquí venen les meves propostes en aquest article, penso que més que mai ens hem de cuidar. Necessitem rebaixar expectatives i sobretot cuidar-nos física i mentalment. Ja portem molts dies de confinament i el cansament s’acumula.

Acceptar la situació ens ajudarà a passar a l’acció. Acceptar que no podem fer el mateix que fèiem abans, i que els nostres fills comencen a estar cansats, també per molt que aparentment s’adaptin tan fàcilment. Acceptar que es tracta d’anar vivint cada moment de la manera més fàcil per cadascú.

Aquesta vegada he penjat un petit vídeo que podeu trobar aquí on dono algunes pautes per gestionar l’estrès d’aquests dies. Espero que us serveixi tan per ara com per quan sortim.

Una forta i càlida abraçada,

Núria Balliu Castanyer
Vilafreser, 22 d’abril del 2020