Són molts els pares i mares d’amigues que ens deixen aquests dies

Photo by Daniel J. Schwarz on Unsplash

Aquesta crisi sanitària s’enduu molts cors.

És un any en què predomina la sensació de tardor… maduresa, vellesa, deixar-se anar a una cosa més gran. Deixar una vida per a començar-ne moltes altres.

Amb una mort es remouen moltes emocions. La negació dóna pas a la frustració, la por es converteix en tristesa. La tristesa pot viure’s des de la desolació. I tot torna a començar. Moments de lucidesa, de connexió, d’amor. Espais per a la profunditat amb un mateix.

La tristesa ens bolca cap a la introspecció i la pròpia intimitat. El cos ens demana descans, i la ment també. Estar soles, en silenci, amb poc enrenou ens permet recuperar-nos de l’estrès de la pèrdua. Fer el dol, imprescindible per a retrobar-nos amb les nostres persones estimades des d’un altre lloc on poden aparèixer els bons records, la il•lusió, un sentiment d’alegria, de retrobament.

Amigues, amics, pares i mares estimats, avis i àvies, sigui on sigui que estigueu us estimem i us desitgem tota la llum i respecte.

Núria Balliu Castanyer

Girona, 12 de desembre 2020