Aquesta crisi sanitària s’enduu molts cors.
És un any en què predomina la sensació de tardor… maduresa, vellesa, deixar-se anar a una cosa més gran. Deixar una vida per a començar-ne moltes altres.
Amb una mort es remouen moltes emocions. La negació dóna pas a la frustració, la por es converteix en tristesa. La tristesa pot viure’s des de la desolació. I tot torna a començar. Moments de lucidesa, de connexió, d’amor. Espais per a la profunditat amb un mateix.
La tristesa ens bolca cap a la introspecció i la pròpia intimitat. El cos ens demana descans, i la ment també. Estar soles, en silenci, amb poc enrenou ens permet recuperar-nos de l’estrès de la pèrdua. Fer el dol, imprescindible per a retrobar-nos amb les nostres persones estimades des d’un altre lloc on poden aparèixer els bons records, la il•lusió, un sentiment d’alegria, de retrobament.
Amigues, amics, pares i mares estimats, avis i àvies, sigui on sigui que estigueu us estimem i us desitgem tota la llum i respecte.
Núria Balliu Castanyer
Girona, 12 de desembre 2020
