Unes obres i un trasllat: com sobreviure?

El darrer mig any he passat per unes obres i un trasllat: una experiència que m’ha permès posar en pràctica tots els meus recursos personals i inventar-me els que no tenia.noia_trasllat

Els que hi heu passat ja sabeu de què va. Embrancar-se en una reforma o en una obra d’altre mena ens permet connectar amb un cúmul d’emocions, com són la ràbia de la injustícia (quan no ens fan el que volíem), la por de com quedarà (quan no confiem plenament amb el nostre criteri, amb la nostra elecció o amb el professional), l’alegria de la celebració (en cada final d’etapa, cada cosa bonica, cada pas).

L’estrés es fa present perquè tenim mil coses al cap, i els que treballem, som pares, i ens autogestionem l’obra encara ho tenim més complicat. Sembla que el dia hauria de tenir 48 hores i encara no acabaríem, oi?

La meva tasca com a coach m’ha permès disposar de recursos personals clau per superar les petites crisis, mantenir la calma i evitar emmalaltir perquè, tot i que sembli exagerat, pots acabar malalt.

Algunes reflexions que vull compartir amb vosaltres, sobretot amb els que passeu per una experiència semblant són que per sobreviure a una obra i un trasllat ens ajudarà molt:

– Adaptar-se al canvi i gestionar imprevistos. Quan el desastre és tan gros que no es pot tirar enrera, buscar quina és la solució. Sempre hi ha una solució que ens deixarà més o menys tranquils. És important trobar-la, negociar-la si cal amb l’industrial i gestionar la nostra enfadamenta de manera que puguem comunicar-ho des del “jo sento”.
– Ser organitzat i planificar les obres com si d’un projecte professional es tractés (calendarització, pressupost en fulla de càlcul, llista de tasques, reunions periòdiques…).
– Tenir molta paciència. Amb el ritme, amb els conflictes, amb la parella (acceptant que cadascú té la seva manera de veure i viure els aconteixements), amb els fills si n’hi ha.
– Tenir habilitats socials per tractar amb els industrials: una barreja d’assertivitat, determinació en el discurs i empatia, per no caure en la desesperació. És a dir, posar-se a la pell de l’industrial, acceptant la situació, també ens ajudarà.

En definitiva, són qualitats que ens ajuden en general a tenir una vida més fàcil i tranquil•la, més enllà de la situació en què ens trobem, i els moments difícils són ideals per posar-les en pràctica, per reflexionar sobre les que no tenim i per gaudir i agrair les que dominem.

Com dèia la cantant i actriu nordamericana Dinah Shore, No hi ha situacions desesperades, només gent que es desespera amb les situacions.