Viatge a la Índia

Quinze dies amb la família a la Índia, com tot bon viatge, m’han permès retrobar aquest gust per descobrir nous paisatges, nova gent i noves parts de mi mateixa.

L’aprenentatge en un viatge d’aquest tipus està garantit. Aprenentatge “exterior” a través de les converses amb la gent, el paisatge, l’idioma, les olors, els colors vius (portat a l’extrem en el cas de la Índia pel seu paisatge humà)… a nivell sensorial arribem en un punt àlgid. Els nostres sentits estan al màxim. Tenim totes les portes obertes a l’aprenentatge. I això ens permet també l’aprenentatge “interior”, retrobar-nos amb els nostres “fantasmes”, descobrir noves pors, dubtes, fortaleses i capacitats. Al llarg dels dies anem entenent una mica més qui som, què hi fem aquí i què volem.

Un bon viatge, tal i com jo l’entenc, ens permet viure plenament les emocions. Sortim de la rutina i esdevenim més vius, plens, presents. Tenim noves experiències i coneixem gent nova. Vivim moments d’il·lusió i també ens trobem ambColors_Índia la necessitat de superar algun repte. Ens trobem prenent decisions, vivint algun risc, sortint de la nostra zona de confort, en definitiva.

Sovint, a través de la formació i acompanyament que ofereixo treballem l’adquirir hàbits. Però tan important és establir bons hàbits com trencar la rutina. Quines experiències des de la teva infància recordes? Les del dia a dia o les d’aquell dia, moment, temporada que vas fer coses diferents de les que solies fer? Recordem el primer dia d’escola, la primera conversa amb aquella persona, el paisatge d’aquell viatge, … L’impacte en la nostra memòria és superior quan es tracta de quelcom nou, tal i com explica Fabricio Ballarini a La Contra de La Vanguardia. Els viatges, escapades, experiències noves ens permeten sortir de la rutina; són per tant un bon regal per fer-nos en molts sentits.

Tornant a la Índia, el que més m’ha sorprès és veure tanta gent junta, convivint amb diferents religions i costums (80,5% hindús, 13,40% musulmans, 2,3% cristians, 1,9% sikhs, 0,8% budistes, entre d’altres minories) i no haver vist ni una sola baralla amb quinze dies. Ni una cara de desgrat, ni una paraula més alta que l’altra…  cap sensació d’inseguretat. La zona a la que hem estat, al sud, ens ha resultat acollidora i amable a través de la seva gent.

Hem pogut retrobar l’escalfor de la família que apareix amb la convivència de les vacances, la relació entranyable amb els propers, l’amor incondicional dels fills i cap als fills.

Per últim, he après a valorar el que tinc, no tan en un sentit material sinó també espiritual. Apreciar lo meu i sentir el gust per tornar a casa ha sigut reconfortant per acabar el viatge amb un bon regust de boca, aromatitzat després de tantes espècies.

Bon viatge!

Núria Balliu Castanyer

Gener 2016

Vull rebre informació de les activitats de Núria Balliu i exercicis per fer a casa.

Enviat correctament. Gràcies!